COMERÇ
Un estudi de la Paeria de Lleida comptabilitza 150 locals buits a l’Eix Comercial i el seu entorn
La majoria (54) als carrers Carme, Magdalena, Democràcia, Cardenal Remolins i Ferran i a Sant Antoni i Blondel (26). El consistori crearà un servei d’intermediació aquest any per reactivar-los

Locals buits, amb pintades al reixat, a l’Eix Comercial. - MAGDALENA ALTISENT
L’Eix Comercial de Lleida i el seu entorn tenen 150 locals en desús, segons un cens encarregat per la Paeria que forma part del pla de reactivació de locals buits de Lleida, datat el desembre de 2024. Detalla que la concentració més gran, amb un total de 54, és a l’àrea compresa entre els carrers Carme, Magadalena, Democràcia, Cardenal Remolins i rambla Ferran. El segueix Sant Antoni-Blondel, amb 26; plaça de la Sal-Carme i Ferran, amb 17; plaça Paeria, carrer Major i Francesc Macià, amb 13; Alcalde Costa, amb 11; Paeria, Sant Joan i Francesc Macià, amb nou; i Pi i Margall, també amb nou.
Distribueix aquesta ubicació per barris i destaca que un 71,3% estan al Centre Històric, un 14,7% a la rambla Ferran-Estació, un 7,2% a Institut-Templers i un 6,7%, a Príncep de Viana-Clot.
L’estudi subratlla que l’existència de locals buits “trenca la continuïtat del teixit comercial”, el que provoca que “perdin atractiu i dinamisme, i això repercuteix negativament en l’activitat econòmica”. Assenyala també que l’aspecte exterior d’aquests espais acostuma a estar “descurat”, cosa que considera que influeix en “la percepció de seguretat” i afegeix que pot fins i tot “deteriorar la reputació de la zona”.
Per recuperar l’activitat en aquests espais buits, planteja crear un grup motor denominat format per representants del sector comercial, propietaris de locals i administracions públiques, així com iniciar una campanya de sensibilització sobre la importància de la seua reactivació. També aposta per un servei d’intermediació entre amos de locals i possibles negocis que busquen on ubicar-se, a més de revisar el marc normatiu sobre locals buits i prioritzar zones d’actuació.
A més, advoca per crear-hi pop-ups (botigues temporals destinades a emprenedors, creadors i iniciatives culturals per donar visibilitat als seus negocis i testar models comercials), un programa de mentoria d’ocupació de locals, una plataforma digital que concentri la seua oferta i un concurs per premiar l’emprenedoria de qualitat als locals. Així mateix, per millorar la imatge i la identitat visual dels espais comercials sense ús, proposa crear un projecte de “vinils culturals”, que s’instal·larien als locals que es seleccions i en els que artistes i creadors donarien visibilitat a la història i identitat de Lleida.
També planteja ubicar-hi exposicions rotatives d’art (especialment als de rambla Ferran), dotar-los de murals decoratius d’art urbà i fins i tot crear una ruta que els recorri, i transformar els aparadors en espais interactius, amb pantalles tàctils, projeccions, realitat augmentada o jocs visuals, per generar atracció.
Altres propostes són convertir els locals en punts de reunió per a col·lectius culturals, concerts de petit format i espais d’activitats de comunitats ètniques.
Actuacions
Sobre això, la Paeria va recordar que el mes de juliol passat ja es van fer dos sessions informatives dirigides a comerciants, associacions i tècnics municipals en les quals es van abordar potencials estratègies i instruments per a la reobertura de locals buits. També va anunciar que en l’últim trimestre de l’any preveu impulsar el servei d’intermediació amb els propietaris de locals en desús, aplicar el marc normatiu i prioritzar zones d’actuació, així com el projecte d’instal·lació de vinils per millorar la seua imatge.