El català centra la Diada

L’acte institucional per la Diada d’ahir a la Seu Vella va estar centrat en la defensa de la llengua catalana després de la sentència del TSJC contra la immersió lingüística. El conseller Òscar Ordeig, l’alcalde Fèlix Larrosa, el president de la Diputació, Joan Talarn, i la delegada del Govern, Núria Gil, també van fer una crida a la pau a Gaza.

La defensa de la llengua catalana i del model educatiu de la immersió lingüística va ser protagonista ahir en l’acte institucional unitari de la Diada a Lleida, que va reunir més de 300 persones a la Seu Vella. L’endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés diversos articles clau del decret que protegeix la vehicularitat del català –i de l’aranès a la Val d’Aran– a les escoles, els representants polítics no van dubtar a enaltir la llengua com a “ànima de la nació” i l’“accent propi” lleidatà.

En representació del Govern, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va defensar la necessitat “de reivindicar, a Catalunya i arreu del món, la llengua i el nostre sistema educatiu inclusiu, català i per a tothom”. També va apuntar que la Diada és un bon moment per defensar “les persones que viuen i treballen de la terra” i va reivindicar la necessitat d’una “Catalunya cohesionada, en xarxa, on les comarques de Lleida i la seua capital tinguin el paper que es mereixen”. Així mateix, Ordeig va fer una crida per fer arribar les infraestructures i els serveis públics bàsics al món rural.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va subratllar que “ens hem de mantenir ferms a defensar el model lingüístic de l’escola catalana davant dels que pretenen utilitzar la llengua com a arma i anul·lar-ne la funció d’acollir i cohesionar”. Va instar al reconeixement del català a la Unió Europea i va avançar que la capital s’adherirà al Pacte Nacional per la Llengua del Govern. D’altra banda, va enaltir la “diversitat” i va indicar que a Lleida es parlen més de 100 llengües.

“L’ànima de la nació”

El president de la Diputació, Joan Talarn, va mostrar la seua preocupació pel “descens de l’ús de la llengua catalana als grans espais socials” i va citar l’expresident Enric Prat de la Riba per afirmar que “cal persistir, la llengua és l’ànima de la nació, i així ho saben aquells que volen posar-hi fi”.

Per la seua part, la delegada del Govern, Núria Gil, va dir que “en un context de plurilingüisme cada vegada més generalitzat”, és necessari “fer servir els esforços, tots els que siguin necessaris, perquè el català continuï sent una llengua inclusiva, pròpia i transversal”.

Dos joves lleidatans, Jan Castells i Bernat Pedrós, estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya, van ser els encarregats d’obrir l’acte amb la interpretació d’una peça amb gralla i timbal del Llibre d’Orgue de Lleida.

Entre els parlaments, el Cor Tradicional i Popular de Lleida va interpretar Cançons de pandero i El cant dels ocells, i la Coral Maristes Montserrat, El cant de la senyera i Els Segadors. El director del cor, Gerard Rius, va dedicar l’himne a Lluís Virgili.

L’acte va acabar amb la tradicional ofrena de flors per part de les autoritats al monòlit en record a les víctimes del 1707, situat al costat del pont llevadís del Turó de la Seu Vella. Així mateix, tant aquest espai com l’edifici del Roser van estar oberts durant el matí d’ahir per a les ofrenes d’entitats i particulars.

Crida unànime a aturar el genocidi a Gaza

Les autoritats polítiques també van coincidir a fer una crida a la pau i a la solidaritat davant dels conflictes bèl·lics actuals, especialment a Gaza. “Esperem contribuir que no hi hagi més morts a Gaza, especialment, i a Ucraïna”, va dir el conseller Ordeig.

“Condemnem el genocidi que s’està produint a Gaza i la crisi extrema de gana que es deriva, és una situació inhumana que no podem obviar de cap manera”, va afegir l’alcalde Larrosa. Per la seua part, Talarn va cridar a posar fi a la guerra a Ucraïna i a “aturar la matança del poble palestí a Gaza”, una crida que també va subscriure la delegada del Govern, Núria Gil.