Carles Sàez, arquitecte: “Avui preval molt més la gestió que l’arquitectura”

“He posat el mateix interès i entusiasme a fer un gran edifici que una caseta de gos, si em surt bé, ja estic content.” Amb aquestes paraules es definia ahir el veterà arquitecte Carles Sàez, que va cedir el seu arxiu professional al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Lleida (COAC) mitjançant un conveni que va ratificar el seu president, Lluís de la Fuente. 

Sàez compta amb una dilatada trajectòria en la qual ha estat el responsable de projectes de construcció, rehabilitació o reforma com els de l’hospital Sant Joan de Déu, un pavelló de la Fira, els laboratoris d’Agrònoms, els Pous de Gel o el Baluart de la Mitja Lluna i l’accés nord del Turó de la Seu Vella. També va reformar el Casal de la Joventut Republicana de Lleida i va dissenyar l’actual pavimentació de l’Eix Comercial. “No podria quedar-me amb una obra favorita o predilecta perquè, en general, m’han sortit bé totes i amb això ja estic content”, feia broma Sàez després de la firma del conveni.

Respecte a la seua carrera de 40 anys com a arquitecte, va assenyalar que “els primers 30 van ser fabulosos, tenia el privilegi de gaudir mentre treballava, però en els últims 10 la professió ha canviat tant que em volia jubilar”. El motiu és l’augment de la burocràcia. “Abans dedicaves el 80% a fer d’arquitecte i un 20% a ser gestor i ara és al revés, avui preval molt més la gestió que l’arquitectura, qualsevol construcció et comporta molta paperassa”, va lamentar Sàez. 

També va recordar que “abans presentava un projecte a l’administració i en volien saber les característiques, ara només pregunten el que costa i qui ho paga, el canvi cultural en aquest sentit ha estat gran”. En relació amb quin és el seu edifici favorit de Lleida dels últims 50 anys que no sigui seu, Sáez va tenir dubtes. “El campus universitari, la casa del carrer Vila de Foix o l’edifici de les Germanetes dels Pobres, n’hi ha molts i molt bons”, va concloure.