Un col·legi de 180 anys

El col·legi Pràctiques I té gairebé dos segles d’història. En concret, 180 anys, fet que el converteix en l’escola pública més antiga de Lleida, encara que no sempre va estar a l’actual edifici de la rambla d’Aragó, segons va indicar el seu director actual, Emili Llauradó. Avui la seua comunitat educativa commemora aquesta efemèride amb una sèrie d’actes al centre, en els quals hi ha prevista la participació d’exdocents i exalumnes, així com una obra de teatre oberta a tota la ciutadania (vegeu la pàgina 11).

L’aleshores anomenada Escuela Práctica Aneja va ser inaugurada el 7 de gener del 1845 i es donava servei a l’Escola Normal de Mestres, que des del 1841 formava els futurs docents i necessitava un centre en el qual fessin les pràctiques. La primera seu del col·legi, públic i per a nens, va ser a l’edifici de l’antic convent del Roser, al carrer Cavallers. Després va passar a l’antic Palau de Maranyosa, al mateix carrer (l’edifici on hi va haver part de l’escola Cervantes fins fa un parell de cursos). Així mateix, el 1889 es va estrenar el col·legi femení. De fet, els dos centres van escolaritzar estudiants separats per sexes fins a la Segona República, quan hi va haver un breu temps entre 1934 i 1938 en el qual nens i nenes van compartir aules i es va introduir l’ensenyament en català.

El 1927, l’ajuntament, amb l’alcalde Josep Pujol al capdavant, va promoure la construcció d’un edifici per al col·legi masculí al seu actual emplaçament a la rambla d’Aragó (llavors passeig de Boters), que va ser entregat formalment el 27 de juny del 1932. Abans de traslladar-se a aquest centre, alumnes i docents van estar repartits en diversos espais al carrer Alcalde Costa. Durant la Guerra Civil, el 2 de novembre del 1937 va resultar afectat pel mateix bombardeig que va destruir el Liceu Escolar de Blondel, que va acabar amb la vida de 48 alumnes i professors, i el 27 de març del 1938 en va patir un altre, que va destrossar totalment una ala de l’escola. Pocs dies després, les tropes franquistes van entrar a Lleida. El 1939 les aules es van traslladar provisionalment a una casa de lloguer al carrer General Brito.

Durant el franquisme, l’escola bombardejada va ser restaurada entre 1941 i 1943 per Regions Devastades, i el col·legi va passar a denominar-se durant un temps Grup Escolar de Rambla d’Aragó. El 1971 es va adquirir el terreny del costat per ampliar el pati.

La següent reforma data ja del 1974-1975, quan es va aixecar una nova planta i durant les obres uns alumnes anaven a l’Alberg Sant Anastasi i altres a l’Annexa femenina. El 1998 es van eliminar les barreres arquitectòniques després del tràgic accident l’any anterior en què un camió va atropellar una alumna a les portes del centre, i l’última remodelació data del 2007-2009. Durant aquell temps, tots els alumnes van seguir les classes a l’acabat d’estrenar col·legi Parc de l’Aigua, a la Bordeta. L’escala del centre és l’original, que ha sobreviscut a tots els canvis.