Consulta el mapa: Un terç dels edificis del Barri Antic de Lleida i zones limítrofes tenen deficiències

Més de 60 edificis del Barri Antic de Lleida i zones limítrofes tenen greus deficiències i 61 presenten un estat regular. Així ho recull un document del nou POUM, que mostra que gairebé representen una tercera part del total d’immobles analitzats. La Paeria i el Col·legi d’Arquitectes advoquen per prioritzar la rehabilitació.

Gairebé un terç dels immobles del Centre Històric de Lleida i voltants, com el Noguerola o part dels barris de Rambla Ferran-Príncep de Viana i el Clot, tenen deficiències. Així ho recull un document del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que està elaborant l’ajuntament, on dels 400 immobles analitzats almenys 18 es troben en molt mal estat, 47 en mal estat i 61 en situació regular. 

Això significa que hi ha 65 edificis l’estat dels quals és dolent o molt dolent, que suposen el 16% del total, mentre que si s’inclouen els que estan en estat regular la xifra augmenta fins als 126, que són el 31,3% del total d’analitzats. D’altra banda, l’estat d’aproximadament uns 196 immobles és molt bo i el de 84 és bo, per la qual cosa junts representen el 68%.

Aquestes dades evidencien la degradació dels immobles d’aquesta primera corona de la ciutat, ja sigui per la seua antiguitat o per la falta de conservació per part dels propietaris, especialment al Centre Històric. En aquest sentit, l’ajuntament va posar en marxa fa mesos diverses iniciatives per anar revertint aquesta situació mitjançant la compra de blocs de pisos per rehabilitar-los o demolir-los i construir-ne de nous mitjançant la col·laboració publicoprivada. 

De fet, diversos edificis que en la documentació del POUM figuren en dolent o molt mal estat ja s’han demolit i ara són solars, com per exemple els que hi ha a l’encreuament dels carrers Ballester amb Canonge Gonzàlez. D’altra banda, alguns edificis amb deficiències són de titularitat municipal, com per exemple els antics convents i mercats de Santa Teresa (vegeu el desglossament).

40 anys d’antiguitat

La tinenta d’alcalde d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias, va assenyalar ahir que l’anàlisi del POUM sobre l’estat dels edificis d’aquesta zona de la ciutat “s’havia de fer perquè molts tenen més de 40 anys d’antiguitat i estan obligats per llei a passar la inspecció tècnica”. Va remarcar que la idea del govern municipal “és rehabilitar sempre que sigui possible, i quan no es pugui, construir de nou”. 

En aquesta línia, va indicar que el pla de regeneració urbana del Centre Històric que presentaran la propera setmana va en aquesta direcció. “L’Empresa Municipal d’Agenda Urbana està comprant molts pisos i s’estan fent operacions per dotar el barri de més habitatges per portar a terme aquest canvi tan gran, que també buscarà promoure l’obertura de comerços i dotar-lo de serveis, però la primera pedra en aquests casos és l’habitatge”, va afirmar.

Un repte urbanístic i social

Per la seua part, el president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Lleida (COAC Lleida), Lluís de la Fuente, va assenyalar que “portem molt temps advertint que el gran oblidat en matèria urbanística és el manteniment d’edificis i caldria apostar per la rehabilitació sempre que sigui tècnicament possible, ja que és molt més sostenible que construir un edifici nou”.

Així mateix, De la Fuente va remarcar que “més enllà del repte arquitectònic que suposa el Centre Històric, també estem davant de tot un repte social, perquè pots rehabilitar molt, però si no fas millores a nivell social i de les condicions de vida dels seus veïns, els problemes continuaran sent els mateixos que ara”.

El març passat, l’actual govern del PSC va sol·licitar fons a la Generalitat per rehabilitar aquest convent, el xalet dels Camps Elisis o la farinera La Meta.

Almenys dos immobles municipals a la llista

Els antics convent i mercat de Santa Teresa són dos edificis situats en ple Centre Històric que acumulen importants deficiències i ambdós són de titularitat municipal. En el passat mandat, el govern municipal format per ERC i Junts va presentar un projecte per reformar aquest convent i el de les Josefines amb fons europeus, però no va aconseguir la puntuació necessària per rebre l’ajuda.

En relació amb l’antic mercat de Santa Teresa, el seu pèssim estat de conservació va fer que l’any 2022 la Paeria descartés rehabilitar-lo al ser “impossible” i advocava per enderrocar-lo i crear un espai urbà “diàfan per a usos culturals”. Llavors l’ajuntament preveia demolir l’edifici a començaments del 2023, però encara segueix dempeus i en un estat molt deteriorat.