Aqualia genera electricitat a partir d’hidrogen a la depuradora de Lleida

Aqualia, la filial de FCC que gestiona el cicle de l’aigua a la ciutat de Lleida, ha estat la primera empresa que aconsegueix produir a Ponent electricitat a partir d’hidrogen. Ho ha fet a la planta depuradora d’aigües residuals de Sot de Fontanet, on té en marxa diversos projectes d’economia circular i d’innovació relacionats amb l’energia.

Aqualia, la divisió del grup FCC que gestiona el cicle urbà de l’aigua de Lleida, ha marcat una fita local en la transició energètica al situar-se com la primera empresa de Ponent que aconsegueix generar electricitat a partir d’hidrogen, cosa que ha aconseguit a la depuradora de Sot de Fontanet.

L’experiència, “a punt per ser escalada”, explica el delegat d’Aqualia a Lleida, Jaume Giribet, és un dels programes d’R+D que ha desenvolupat l’empresa a Lleida, on disposa d’un hub tecnològic que ocupa cinc persones.

El procés comença injectant el biogàs que es genera en la depuració de l’aigua residual, que arriba al circuit amb una puresa del 60% que creix a l’eliminar amb sistemes de filtratge la presència d’àcid sulfhídric i altres components més de la humitat. Després de separar el metà del biogàs i rebutjar el CO2 present, l’hidrogen resultant va a la pila, que mitjançant un procés electroquímic genera electricitat i calor.

El dispositiu, d’una potència d’1,5 kw, té capacitat per produir diàriament 36 kw, el consum de quatre llars estàndard, un volum insignificant en unes instal·lacions que consumeixen al cap de l’any gairebé quatre GW (gigawatts, milions de kw) encara que, en aquest cas, el valor és qualitatiu. “El que volíem era testar aquesta tecnologia, i això ho hem fet”, anota Jordi Palatsí, responsable de la planta.

Els digestors anaeròbics de fangs de la depuradora de Lleida permeten produir cada any 9.000 tones de fertilitzant orgànic i 1,5 milions de m3 de biogàs, la majoria del qual destinat als motors de cogeneració que cobreixen el 60% de la demanda juntament amb les plaques solars.

La planta, que fa 31 anys que opera, va ser pionera el 2014 a certificar la seua petjada de carboni i el 2023 a aconseguir un balanç d’emissions zero, malgrat que una part de compensació va requerir l’adquisició de bons de CO2.

Disposa de quatre plataformes per a assajos tecnològics i treballa en diversos projectes d’economia circular com la producció d’ectoïna, una molècula que s’utilitza en cosmètica per millorar la hidratació de la pell i la protecció davant d’agents externs i que cotitza a mil euros els cent grams, i d’àcid caproic, que s’utilitza en la indústria alimentària, i ha iniciat un altre amb San Miguel per fabricar proteïna animal.

Un dels principals subproductes que genera la depuració de les aigües és el biogàs, que es converteix en biometà quan se li extreu el CO2, l’àcid sulfhídric i altres components, una cosa que, en el cas de la planta lleidatana, permet elevar la puresa del 60% al 90%.

El biometà també ha permès reduir les emissions de la depuradora, ja que és el principal combustible de 12 dels 30 vehicles, furgonetes principalment, que n’integren la flota. Tenen una autonomia de 400 quilòmetres i es proveeixen una vegada per setmana.