PADRÓ
Empadronades en centres cívics de la ciutat de Lleida 934 persones sense llar
Xifra acumulada en els últims anys i la Paeria estudiarà si segueixen a la ciutat sota seguiment de serveis socials. Valls remarca que apliquen la normativa

El centre cívic de l’Ereta, al Barri Antic. - SEGRE
Un total de 934 persones estan empadronades actualment en una adreça administrativa, és a dir, en diferents centres cívics de Lleida. La normativa contempla des de fa anys que les persones sense llar que resideixen a la ciutat i no poden acreditar un domicili, previ informe dels serveis socials, poden empadronar-se en aquests equipaments. El 2021, eren 606, la majoria al centre cívic de l’Ereta. La Paeria argumenta que aquesta xifra correspon als empadronaments acumulats i una portaveu municipal va indicar que el govern iniciarà un estudi per garantir que continuïn vivint a la capital i estiguin sota el seguiment dels serveis socials.
El consistori remarca que segueix el mandat de la presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la direcció general de Cooperació Autonòmica i Local, que dicta instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró i indica que pot i ha de recórrer-se a un “domicili fictici en els supòsits que una persona a qui falta un sostre resideixi habitualment al municipi i sigui coneguda dels serveis socials corresponents”.
Així mateix, afegeix que també compleix l’article 54.3 del reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
“Un exemple a seguir”
“L’ajuntament és estricte amb el compliment de la legalitat i un exemple a seguir, amb un protocol que assegura la inscripció de les persones i el seu accés a drets bàsics”, afirma la tinenta d’alcalde de Bon Govern, Carme Valls, que deixa clar que no són empadronaments fraudulents.
Les claus
Drets socials. L’empadronament és un requisit fonamental per poder accedir a serveis bàsics com la sanitat, l’educació o els mateixos serveis socials, o simplement per poder rebre correspondència.