El final amarg d'una històrica fleca de Lleida: dos joves barcelonins, obligats a tancar el negoci per problemes amb l’antic amo i veïns

Adrià i Lydia són dos joves de Badalona i Vic que van obrir l’octubre del 2024 Pont de Sucre, una fleca que agafava el relleu de la fleca Águila, situada al número 4 del carrer Riu Ebre de Lleida, els responsables de la qual es jubilaven després de 43 anys. Una aventura que van començar amb il·lusió i amb la dedicació i la qualitat com a senyes d’identitat, però els incompliments de contracte del seu antic propietari i un conflicte veïnal interminable els ha obligat a llançar la tovallola malgrat rebre diversos reconeixements, entre els quals destaca fer un dels 35 millors panellets de pinyons de Catalunya.

“Vam venir a Lleida i vam veure l’oportunitat de seguir el negoci de la fleca Águila. Després de treballar uns mesos amb ells vam firmar un contracte de traspàs en el qual hi havia una clàusula que deia que, si en els primers tres mesos alguna de les màquines presentaven problemes, Amador, l’antic forner, se n’havia de fer càrrec”, expliquen Adrià i Lydia. Tanmateix, “d’un dia per l’altre Amador va desaparèixer i la nostra advocada ens deia que no tenia patrimoni al seu nom, per la qual cosa no li podíem reclamar res”.

Un fet al qual es va afegir que, dies després d’obrir la fleca, un veí del seu bloc es va queixar dels sorolls de les màquines. “Ens va assegurar que havia denunciat diverses vegades l’antic negoci, encara que ni ell ni l’ajuntament no tenien les denúncies, però no volíem causar problemes i vam canviar un extractor, un compressor de la nevera, vam insonoritzar els motors i fins i tot vam canviar els nostres horaris per treballar a la tarda en comptes de la nit”, diuen els joves.

Malgrat fer aquestes actuacions en quatre mesos, el veí va continuar queixant-se per sorolls. “Ens va denunciar a Inspecció de Treball, que ens va obligar a renovar la instal·lació elèctrica, i després a la Guàrdia Urbana per sorolls i van fer sonometries a la tarda, quan teníem encesa l’única màquina que feia soroll i van veure que superava el límit mitjà de decibels permès perquè dona a una habitació. Ens hem gastat tots els nostres estalvis, hem sol·licitat un crèdit i hem invertit més de 85.000 euros en millores i el que falta per pagar del traspàs i, malgrat que hem treballat molt i s’ha reconegut la nostra feina, al final hem dit prou, no podem continuar així”, lamenten els joves. “No ens han parat de matxacar i ara per ara no podem invertir en cap altre lloc”, conclouen.