La nova fira de Sant Miquel de Lleida compleix objectius però admet falta d’espais coberts

L’Agrobiotech Innovation Forum, que va nàixer aquest any després de la decisió de separar en dos la tradicional Fira de Sant Miquel, va tancar ahir la primera edició amb més de 10.000 visitants, menys dels previstos, i satisfacció dels organitzadors. No obstant, van admetre la necessitat d’instal·lar més carpes perquè més expositors estiguin a cobert.

La nova Fira de Sant Miquel, l’Agrobiotech Innovation Forum, va tancar ahir la seua primera edició amb satisfacció dels organitzadors per haver complert els objectius de “ser referent en talent jove, internacionalització i professionalització” del sector agroalimentari, malgrat que “una de les primeres decisions que haurem de prendre en pròximes edicions és augmentar la capacitat expositiva amb superfície coberta, reforçant els pavellons amb estructures efímeres”, va afirmar ahir l’alcalde de la capital i president de Fira de Lleida, Fèlix Larrosa.

L’alcalde, que va confirmar la continuïtat del saló l’any que ve, va destacar la presència de visitants de 14 nacionalitats i de vint delegacions diplomàtiques, així com la participació de 80 start-ups “Hem aconseguit la presència de més de 2.000 persones en jornades tècniques i presentacions, i la participació de 480 ponents”, va celebrar. Fira de Lleida va confirmar que el certamen va atreure més de 10.000 visitants, menys que els 14.000 previstos a priori.

Larrosa va admetre que hi va haver una “diferència abismal” entre exposar a l’interior i l’exterior, a causa del fred propi de finals de novembre i del fort vent d’aquesta setmana. En efecte, va ser la crítica més gran entre les firmes de maquinària que eren a l’aire lliure. Algunes pensen que la fira no s’hauria de celebrar tan tard, a la qual cosa l’alcalde va respondre que “ha de ser al novembre, ho podríem avançar mitja setmana, però es va encaixar així per no col·lidir amb altres esdeveniments relacionats amb el sector”.

Així mateix, l’alcalde va valorar que en pròximes edicions “hem d’arribar als agricultors veterans” i “explicar que Agrobiotech és la Sant Miquel de més de 750 anys d’història”.

El president de la Diputació, Joan Talarn, va celebrar que “Lleida ha estat la capital Agrobiotech del sud d’Europa gràcies a l’aliança tan sòlida entre totes les institucions, el món empresarial i l’acadèmic”. El president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, va explicar que “separar les fires en dos era un repte, però avui veiem que ha funcionat i que els expositors estan molt contents”.

Ordeig obre la porta a “flexibilitzar” les limitacions de les zepes

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va afirmar ahir que “hem de veure si cal flexibilitzar algunes fórmules de gestió del territori”, ja que “de vegades hem fet alguns plantejaments una mica allunyats de la realitat”. Ho va dir arran de la convocatòria d’una tractorada dilluns a Lleida, per part de Unió de Pagesos i cinc associacions agràries més, que exigeixen canvis en la formulació i gestió de les anomenades zones d’especial protecció per a les aus (zepa). Ordeig, que va participar en la clausura de la fira Agrobiotech, va assegurar que des de la Generalitat “som aquí per escoltar les demandes i ajudar que el sector [agrícola] sigui viable, ajudarem a trobar models de gestió que facin que l’activitat sigui sostenible perquè les persones no hagin d’anar-se’n del territori”. Tot això, “amb respecte ambiental i, evidentment, complint les lleis”, va subratllar. Amb tot, va assegurar que “sempre és possible fer canvis i millorar les coses”.

Portaveus del sector consideren un “disbarat” el sistema de les zepes, que data de més de dos dècades i suposa, per exemple, que hi hagi finques partides per la meitat en les quals només se’n pot regar una part. Consideren que va en detriment del relleu generacional i del manteniment de la població al territori.La secretària d’Estat d’Agricultura i Alimentació, Begoña García, que també va participar en la clausura, va destacar que Catalunya és un dels ecosistemes d’innovació agroalimentària més rellevants d’Europa, gràcies al treball conjunt d’institucions com la Universitat de Lleida (UdL), el Parc Agrobiotech o el centre IRTA, que va definir com “una joia científica del país”. Va valorar que “l’agricultura digital ja forma part del dia a dia del camp espanyol” i que és “una realitat construïda entre administracions, sector i ciència”.