Els alumnes de quart d’ESO triaran entre matemàtiques “acadèmiques” o “pràctiques”

La Generalitat modificarà el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) per incloure dos modalitats de l’assignatura de matemàtiques en el quart curs, segons va avançar ahir El Periódico. La llei d’educació estatal (Lomloe) estableix que els alumnes de quart d’ESO poden elegir entre cursar unes matemàtiques més “acadèmiques”, destinades especialment a aquells que després es decantin pel Batxillerat científic i tecnològic o per altres estudis que requereixin aquesta matèria, o fer una assignatura més “pràctica”, pensada per als que elegeixin un Batxillerat humanístic i social o altres estudis que no tinguin matemàtiques. Tanmateix, aquesta possibilitat no constava en el currículum català del 2022 i no s’està aplicant encara.

Professors de Secundària van presentar un recurs a través del sindicat Aspepc, i la justícia va determinar que aquesta doble modalitat s’ha d’oferir, per la qual cosa Educació treballa en la modificació del decret. No obstant, no concreta els terminis per tenir-lo llest.

Directors de Secundària de Lleida consultats per aquest diari van assenyalar que el departament no els ha remès informació sobre aquest canvi. Així mateix, es van mostrar molt crítics. “A Batxillerat sí que pot ser lògic, però fer-ho en una etapa d’educació generalista com és l’ESO em sembla que només va en la línia d’aigualir els continguts perquè augmentin els aprovats i així poder dir que hem millorat els resultats”, va indicar un. Per la seua part, un altre va assenyalar que al seu centre sí que ofereixen matemàtiques adaptades a quart als alumnes que repeteixen curs o tenen clar que faran un cicle formatiu, però va indicar que no “em sembla bé fer unes matemàtiques diferents en funció de si es vol fer Batxillerat social o de ciències; ho veig com una mesura més per abaixar el nivell, per blanquejar els resultats”. Així mateix, alguns més van dir desconèixer que Educació prevegi aquesta modificació curricular.

Fonts d’Educació van indicar que no hi ha terminis fixats per a l’aplicació d’aquest canvi, ja que la modificació d’un decret no és un procés ràpid. Aquesta doble modalitat de matemàtiques a quart ja s’ofereix en altres comunitats, com a les illes Balears.

Ciències a Batxillerat

En paral·lel, el Govern està treballant en la modificació del decret de currículum de Batxillerat per adaptar-lo també a la Lomloe, arran d’un requeriment del ministeri d’Educació. La proposta que va presentar per aplicar aquests canvis inclou la fusió de les ciències, la qual cosa també ha suscitat nombroses queixes de professors.

La unió entre física i química, d’una banda, i biologia i geologia, de l’altra, també suposarà una reducció de les hores lectives ja que ara s’imparteixen tres hores setmanals de cada assignatura, però passaran a ser quatre entre les dos. La previsió d’Educació és que aquests canvis s’apliquin a partir del curs 2026-2027.

Beques de 4.500 euros a set estudiants de Filologia Catalana a la UdL

El departament de Política Linguística va celebrar ahir l’entrega de les 25 beques que, per primera vegada, la Generalitat atorga a estudiants de primer curs universitari per fomentar els estudis de Filologia Catalana, amb l’objectiu d’incrementar el nombre de professionals disponibles al mercat laboral en un moment de màxima demanda de perfils docents, dinamitzadors i tècnics lingüístics.

Dels 25 estudiants becats, procedents de 69 sol·licituds rebudes, set es formen en Filologia Catalana i Estudis Occitans a la Universitat de Lleida (UdL) i la resta estudien Filologia Catalana en universitats públiques de Barcelona, Girona i Tarragona. Així mateix, cada beca té una dotació de 4.500 euros i s’han assignat a estudiants menors de 25 anys amb criteris d’excel·lència acadèmica, renda familiar i coneixement de llengües.La creació d’aquesta línia de beques era una de les mesures acordades al Pacte Nacional per a la Llengua. El conseller de Política Linguística, F. Xavier Vila, va explicar que “la demanda de professionals des dels camps públics i privats continua augmentant, necessitem créixer encara més en nombre d’estudiants [de Filologia Catalana] per poder posar al mercat, i també en la investigació, el nombre de professionals que necessitem com a societat”.Tant el Consorci per a la Normalització Lingüística com el departament d’Educació preveuen nombroses jubilacions de professionals de la generació del baby boom durant la pròxima dècada, així com un creixement de la demanda de filòlegs de llengua catalana.