TRIBUNALS
Absolt d’assetjament malgrat trucar a la feina de la parella per difamar-la
L’Audiència considera que la vida de la víctima no va patir una alteració greu

Vista de la seu dels jutjats de Lleida al Canyeret. - SEGRE
L’Audiència de Lleida ha revocat una condemna per assetjament d’un home que trucava diverses vegades el dia a la seua parella, fins i tot de matinada, per insultar-la i que va arribar a cridar al seu lloc de treball per desprestigiar-la. El tribunal considera que la conducta de l’acusat no va provocar una alteració greu en la vida quotidiana de la víctima. D’aquesta forma, admet el recurs presentat pel condemnat contra la pena imposada en primera instància pel Jutjat Penal 2 de Lleida a una multa de 1.080 euros.
La sentència del Penal va considerar provat que l’acusat era autor d’un delicte d’assetjament. Segons la interlocutòria, després d’iniciar una relació sentimental, va començar a obsessionar-se amb la dona, trucar-li constantment i enviar-li “molts missatges”. En un moment donat, va començar a trucar-li amb insistència diverses vegades al dia fins i tot de matinada passant posteriorment a insultar-la anomenant-la “perra, hija de puta o zorra”. També va trucar un dia al seu lloc de treball “per atribuir-li conductes deshonestes per desprestigiar-la”.
Malgrat considerar raonada la sentència del Penal sobre els fets, que considera provats, i assenyalar que la declaració de la víctima és creïble i persistent, descarta que pugui aplicar-se una pena per un delicte d’assetjament. En aquest sentit, assenyala que les conductes “reiterades i persistents” de l’acusat van arribar a ocasionar a la víctima “una situació de desassossec i angoixa en el desenvolupament de la seua vida quotidiana”. Tanmateix, entén que aquest sentiment d’inquietud “no té l’entitat del resultat exigit” en el tipus penal “no resultant una evidència d’una greu alternança de la vida quotidiana el fet que la denunciant hagi canviat el número de telèfon”. Conclou l’Audiència que “no dubta de la voluntat ferma de la denunciant de no tenir contacte ni comunicació amb l’acusat” ni que aquest “no va acceptar la negativa de comunicació”, però assenyala que “no hi ha cap prova sobre les greus conseqüències” en la vida quotidiana de la víctima, per la qual cosa revoca la sentència i dicta l’absolució.
En la seua sentència, l’Audiència Provincial recorda que el delicte d’assetjament exigeix “la realització insistent i reiterada dels actes que es consideren de fustigació” i que amb aquests “s’alteri greument el desenvolupament de la vida quotidiana de la víctima”.