Un 41% d’adolescents es gasten diners en jocs i apostes i un 3% voregen l’addicció

Quatre de cada deu adolescents catalans reconeixen haver-se gastat diners en jocs o apostes en algun moment i un 3% presenten senyals primerencs de problemes d’addicció, com dificultats per controlar la conducta, ús del joc com a regulador emocional, intents fallits de deixar-ho o la tendència a continuar apostant per recuperar pèrdues.

Així ho indiquen els resultats preliminars d’una investigació de la Universitat de Lleida (UdL) basada en una enquesta a 2.349 alumnes d’entre 14 i 18 anys d’onze instituts de Catalunya.

El professor que la lidera, José Tomás Mateos García, va explicar ahir en una jornada que el joc amb diners “s’inicia als 14 anys, amb un perfil majoritari clar de nois que viuen en barris amb un nivell socioeconòmic més baix”, així com que les apostes esportives i casinos online són els tipus que generen més addicció.

“Els jocs d’apostes han augmentat d’una forma exponencial els últims anys i destaca l’increment brutal del joc online, l’accessibilitat del qual a totes les hores del dia i en qualsevol lloc fa que les persones estiguin jugant d’una forma completament desproporcionada, amb greus conseqüències en la salut”, va destacar la catedràtica Yolanda López del Hoyo, coordinadora del grup Joc com a problema de salut pública de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària.

Els investigadors destaquen que les conseqüències del joc, enteses com un problema de salut pública, inclouen danys econòmics, laborals (com pèrdua d’ocupació i abandó acadèmic), problemes de salut mental (com ansietat, depressió i alt risc de suïcidi) i també físics, ja que “les persones que pateixen un trastorn de joc tenen més problemes cardíacs”, va explicar en aquest sentit López.

També s’observa una relació proporcional amb el consum de drogues. A més a més, “s’ha demostrat que fins a sis persones properes a les persones que juguen també pateixen els efectes”, va afegir.

Altres grans riscos

Un altre dels grans riscos d’addicció són les caixes botí o loot boxes, articles virtuals de tot tipus de videojocs que es poden pagar amb diners reals o virtual per rebre una selecció aleatòria d’articles del joc. També preocupa el paper dels tipsters o influencers que “fan que l’atzar es deixi de percebre com a atzar, presenten les apostes com una habilitat que es pot aprendre”, va explicar l’investigador de la UdL Filip Bellon.

Els investigadors subratllen la necessitat de reforçar les polítiques de prevenció del joc patològic i asseguren que a Lleida ciutat hi ha cases d’apostes i jocs d’atzar que estan a menys de 100 metres d’instituts.