Els deutes porten als jutjats gairebé 200 famílies lleidatanes cada setmana

Gairebé 200 famílies lleidatanes acaben cada setmana als tribunals a Lleida per litigar pels seus deutes en un escenari de tensió financera que ja dura quatre anys: una mitjana de 182 són demandades per impagaments, en la major part dels casos de crèdits, i 16 més es declaren insolvents i sol·liciten ser declarades en concurs de creditors.

La morositat de les famílies lleidatanes arriba a nivells d’intensitat desconeguda: més de 200 acaben cada setmana al jutjat per no poder fer front als deutes, segons indiquen les estadístiques oficials del Consell General del Poder Judicial.

Des de començament d’any, cada setmana una mitjana de 182 particulars han estat demandats per impagaments i 16 més s’han declarat insolvents.

Aquesta última xifra, la de 648 particulars no empresaris que han demanat el concurs de creditors entre gener i setembre, és la més elevada des que va entrar en vigor la llei concursal el 2005. I llança una projecció anual de més de 850 que polvoritza qualsevol registre anterior, com els 528 de l’any passat o els 374 de l’anterior, que ja van ser rècords anuals.

Les xifres oficials revelen una situació d’intensa tensió financera en les economies domèstiques de Ponent, ja que només els procediments monitoris, que en llenguatge col·loquial són les demandes per impagament de deutes, han afectat en els quatre últims anys un volum d’entre 8.469 i 10.195 llars, que suposa entre un 4,8% i un 5,8% dels de la demarcació, que en aquell període han oscil·lat entre els 175.500 i els 176.794, segons les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) i de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya).

Entre gener i setembre van arribar als tribunals lleidatans 7.099 demandes per impagament, amb una cadència de 182 setmanals que només es veu superada per la de 192 del 2023.

El nombre de demandes ha registrat una tendència descendent al llarg de l’any, malgrat que el registre global situa aquest exercici com el segon de més activitat judicial en matèria de deutes a Lleida. En qualsevol cas, es tracta del quart consecutiu en el qual les famílies de Lleida pateixen aquests nivells de morositat després del salt postpandèmia, que es va produir el 2022: aquell any els jutjats de Primera Instància de Lleida van registrar 9.359 monitoris, més de 3.000 per sobre dels 6.044 del 2021.

La tipologia d’aquestes demandes, que entorn del 80% de les ocasions són interposades per entitats de crèdit exprés i firmes de gestió de cobraments que compren deutes a bancs, apunta a l’expansió de situacions d’“espiral de deute”, en què la insuficiència de recursos porta les famílies, per intentar salvar la situació, a tirar de microcrèdits i crèdits de consum, d’accés relativament senzill per la baixa quantia però gravats, a canvi, amb elevats interessos. El deute no para de créixer quan s’activa l’espiral, en un quadre més freqüent en les famílies menys acabalades, als estrats més baixos de renda.

Fa temps que Càritas adverteix de l’avenç de l’empobriment. “Ens trobem davant d’una situació de no recuperació” i “la pobresa s’ha tornat estructural i moltes vegades invisible”, advertia Francesc López, secretari general de l’entitat a Lleida, qui crida l’atenció sobre la transmissió intergeneracional de la pobresa: “El 70% de les llars ateses tenen menors càrrec, i aquests nens estan abocats a heretar la pobresa si no es trenquen els cercles d’exclusió”.

La tempesta judicial de les clàusules terra ha cessat després de la revisió a Lleida d’un total de 8.718 demandes de consumidors a qui les entitats financeres havien imposat estipulacions per les quals l’interès anual dels préstecs hipotecaris no s’havia de situar mai per sota d’un nivell determinat. D’aquest volum de demandes, 1.734, una de cada cinc no han arribat a ser resoltes des que l’allau de plets va començar a arribar als tribunals de Primera Instància el 2017, segons indiquen les dades del Consell General del Poder Judicial. La xifra de les resoltes, 6.984, apunta a un volum de més de 6.600 victòries dels clients dels bancs i de les antigues caixes d’estalvi, ja que la taxa de sentències favorables al consumidor es va mantenir sempre per sobre del 95% i va assolir alguns anys el 97%. La xifra de les no resoltes engloba tant aquelles en les quals el consumidor va desistir com a altres que aquest i l’entitat financera tancaven mitjançant acords extrajudicials i també les que segueixen en fase de tramitació. Més de la meitat de les demandes van ser tramitades pel jutjat Mercantil de Lleida, que va fer alhora de tribunal especialitzat en la matèria. En va rebre 4.749 i en va resoldre 4.743 entre els anys 2017 i 2023. La pràctica totalitat de les resoltes sense sentència i les que segueixen en tràmit es concentren als sis jutjats d’Instància de Lleida, que han tancat 1.734 dels 3.076 assumptes que van rebre.

Fonts judicials van destacar que la jurisprudència del Suprem va anar delimitant de manera notable les discrepàncies jurídiques sobre aquests assumptes, la qual cosa en va reduir la litigiositat, malgrat que es continua produint. Això i l’aplicació dels MASC, els Mitjans Adequats de Resolució de Controvèrsies, que des del gener del 2025 obliguen el demandant a requerir prèviament el demandat per provar de resoldre el contenciós al marge dels tribunals, ja sigui amb una negociació, una mediació o una conciliació, o sotmetent-se a un laude d’un expert; ha fet desplomar la presentació de demandes.

Catorze demandes cada setmana per impagament de salaris i plusos

Els plets de reclamació de quantitat, en què els treballadors demanden davant del Jutjat Social les empreses per a les quals treballen o han treballat perquè els paguin part dels salaris, complements, hores extraordinàries o liquidacions que consideren errònies, han augmentat en els dos últims anys a Lleida, segons indiquen les estadístiques oficials del Consell General del Poder Judicial. Entre gener i setembre se’n van registrar 543, amb una cadència de 13,9 per setmana. És similar a la del 2024 (14,2) i molt superior a la de 10,2 dels tres anys anteriors.