Montse Rovira, veïna de la Seu d'Urgell: «Acostumo a passar-lo a la Seu, però aquest any viatjo a Austràlia»

Montse Rovira és veïna de la Seu i aquest any passarà el Nadal de manera molt diferent del que és habitual. Explica que habitualment passava les festes entre amics i família a l’Alt Urgell, sopant a casa i celebrant-ho en alguna sala de festes, o, a tot estirar, pel sud de França, on organitzen moltes festes a l’aire lliure. Però aquest Cap d’Any “serà extraordinari”, reconeix. 

Rovira és mare de dos fills i fa dos anys que un d’ells, la Georgina, viu a Austràlia, a Brisbane, la capital de l’estat de Queensland. “És la primera vegada que viatjo fins allà i sé que serà molt especial”, reconeix. “A part de la màgia del que significa el fet de poder passar un final d’any amb la meua filla, entrarem al nou any 2026 nou hores abans que a Espanya, serem dels primers a celebrar-ho”, explica emocionada. “Nosaltres estarem brindant i per a la resta de la meua família encara seran les 3 de la tarda”, hora catalana, riu. Rovira va comprar el bitllet fa més de tres mesos. “El Cap d’Any serà extraordinari, però la despesa per fer-ho possible també”, explica. El bitllet d’anada i tornada li ha costat 2.500 euros. Allà passarà la nit amb la seua filla i la parella d’aquesta. Preveu gastar 350 euros en el menú dels tres, en un restaurant del centre de la ciutat de cuina mediterrània i grega que inclou música amb DJ i focs artificials. 

El vol, de més de 20 hores, va sortir ahir des de Barcelona i Rovira estarà a Austràlia 12 dies, on farà turisme juntament amb la seua filla. “Per a mi significa retrobar-me amb la meua filla, amb la seua vida actual, conèixer la seua realitat del dia a dia i conèixer la ciutat que tan bé l’ha acollit”, “serà una entrada d’any diferent, en un marc incomparable”, “és una doble satisfacció i una doble motivació també”, conclou Rovira.

Modesto Ribes, responsable del restaurant La Masia: “La vida no seria igual sense el sopar de Cap d’Any”

Modesto Ribes regenta un dels pocs restaurants que ofereixen menú especial de nit de Cap d’Any a Lleida, La Masia. I és que el 31 de desembre és una data en la qual aquest hoteler sempre ha estat servint els seus clients, però que malgrat això reconeix que “la meua vida no seria igual sense la nit de Cap d’Any, perquè és cert que treballes molt i és molt dur, però també és molt gratificant”. Ja té tot el menjador ple per a aquell dia, en el qual ofereixen menú, sessió de ball amb dos consumicions i resopar per 125 euros. “Oferim una experiència per poder celebrar tota la nit amb nosaltres i tenim clientela que repeteix any rere any, però també en captem de nova”, assenyala Ribes. També ofereix menjar per emportar per als que prefereixen una vetllada més casolana, mentre que considera que els macroesdeveniments “estan bé, però no per als que són majors de cinquanta anys, crec que això no els atreu com als joves. Jo sempre he celebrat aquí el Cap d’Any i ho continuaré fent mentre pugui”, conclou el veterà responsable de La Masia.

Noelia, Raquel, Idoia, veïnes de Lleida: «Durant anys vam anar a festes, però ara preferim fer un viatge»

“Durant molts anys hem anat a macrofestes com les de la Fonda Nastasi o la Llotja, però últimament ens agrada fer algun viatge per aquestes dates.” Aquesta és la planificació per Cap d’Any que l’Ignasi i la Noelia fan des de fa un parell d’anys i han estat en destinacions molt sol·licitades com per exemple Berlín, “per visitar els mercadillos de Nadal que s’hi fan i també veure com es viu i se celebra allà l’entrada de l’any”. Aquest any, la parella també se n’anirà de viatge per Cap d’Any, però per qüestions laborals ho farà més a prop, concretament, al Pirineu oscenc. D’altra banda, la Idoia i el José Manuel també se n’aniran de viatge aquests dies per dos qüestions: lleure i família. “La meua família és de Cadis i hi anirem aquests dies per estar amb ells i recordar la meua terra, perquè des de fa diversos anys que visc a Lleida”, explica el José Manuel. Per la seua part, la Idoia recorda que “durant gairebé tota la meua adolescència i joventut celebrava la nit de Cap d’Any a Lleida i sortíem o bé pels pubs de la Zona Alta o per les macrofestes que es feien a la zona, però d’un temps ençà que ja no em ve de gust anar a aquests esdeveniments per l’aglomeració de gent que hi sol haver, arriba un punt que és fins i tot aclaparador”. Per la seua part, la Raquel sí que celebrarà l’Any Nou amb una festa, però ho farà a casa d’unes amigues. “Prefereixo aquesta opció que estar en un macroesdeveniment, així aprofitem l’oportunitat per ajuntar-nos amb amistats que fa temps que no ens veiem”, assenyala. Malgrat que per a aquest grup d’amics les festes de Cap d’Any no els sedueixen com abans, el que sí que aprofiten per a aquests dies és a trobar un dia per sopar tots junts. “Cada un té la seua feina i responsabilitats i de vegades passem setmanes o mesos sense poder quedar tots, per la qual cosa intentem buscar un moment en aquestes dates per veure’ns.”

Roger i Roger, Bellpuig: «Soparem a casa d’un amic amb jocs de taula»

El Roger i el Roger són dos joves de 25 anys de Bellpuig que aquest any han decidit organitzar una nit de Cap d’Any molt diferent de les anteriors, apostant per un pla tranquil i proper entre amics. “Aquest any, per celebrar el Cap d’Any, anirem a sopar a casa d’un amic aquí mateix a Bellpuig. Serà un sopar lleuger i després jugarem a jocs de taula. Encara hem de decidir què menjarem, però organitzarem diferents comissions: la gent s’encarregarà de diferents coses, probablement acabaran sent unes tapes amb diferents plats”, expliquen. En total, seran catorze amics els que compartiran la nit de Cap d’Any. “Hem optat per fer-ho així precisament perquè cau en dimecres i no podíem fer pont. Ens trobem que gairebé tots treballem.” 

Aquesta decisió marca un canvi respecte als plans habituals del grup, que en anys anteriors havien estat més aventurers o festaires. “Habitualment ens en anàvem a la muntanya, a cases rurals, o ens quedàvem a dormir a casa d’un amic. Aquest any, al ser només un dia i haver de pujar i baixar, hem decidit apostar per un pla més tranquil, a prop, sense complicacions logístiques”, afegeixen, i subratllen la voluntat de prioritzar la comoditat davant de les limitacions del calendari laboral. El grup també ha descartat opcions més nocturnes que havien provat en el passat. “Alguns anys havíem anat de discoteca per celebrar la nit de Cap d’Any, però es dispara molt el pressupost i, en general, no hi ha ningú de la colla que sigui molt de la festa. I en aquesta ocasió, hem apostat per aquest pla de fer quatre jocs de taula, riure junts i esperar les campanades en un ambient relaxat i familiar”, conclouen els joves de Bellpuig.

Àlex, Dolors, Paula, Bell-lloc: «Quedar-se a la Cultural o descobrir nous llocs»

La Dolors, veïna de Bell-lloc d’Urgell, té clar el seu full de ruta per a la nit del 31 de desembre: celebrarà el Cap d’Any a la Sala Cultural, l’equipament municipal on el poble es reuneix per sopar, fer el raïm i compartir l’entrada al nou any sense sortir a la carretera. En el seu cas, l’elecció combina tradició i prudència: acomiadar l’any a prop, amb els seus, sense desplaçaments innecessaris i evitant possibles complicacions si el temps o la boira no acompanyen. Prefereix quedar-se en aquest municipi del Pla d’Urgell i repetir un pla que, segons explica, mantenen des que es van començar a organitzar aquestes celebracions. Per a ella, la Cultural ofereix seguretat, comoditat i un ambient conegut, de salutacions i retrobaments abans fins i tot d’asseure’s a la taula, quan ja es nota aquest rum-rum de festa que va creixent a mesura que s’omple la sala. A partir d’allà, la nit es converteix en ritual: “Posar-te ben guapa, maquillar-te, arreglar- te, anar a la perruqueria.” “Tot això és un dia de glamur”, assenyala, reivindicant el plaer de preparar-se sense presses i de fer dels petits detalls un moment especial. Però el que més valora és el component comunitari: a la Cultural, assegura, “el comparteixes amb molts veïns del municipi” i vius “un dia de germanor amb gent d’aquí”, entre converses creuades, brindis primerencs i aquesta sensació d’estar en un lloc en què tothom es coneix. 

Mentre la Dolors brinda amb els veïns a la Sala Cultural, dos joves també de Belllloc han triat plans diferents per a aquesta festa. La Paula, de 24 anys, deixarà el seu municipi i se n’anirà un parell de dies amb el seu grup d’amics a una casa rural a prop de Tremp per viure una experiència nova. I l’Àlex viatjarà a Barcelona amb amics per viure l’arribada de l’any nou a la gran ciutat, seguint el costum de canviar de destinació cada any i provar una nit diferent.