UNIVERSITAT
La UdL, una de les vuit universitats en què les dones lideren la producció científica
A tot Espanya, segons la fundació CyD, amb un 50,19% del total, davant el 44,72% del conjunt de l’Estat. Malgrat que encara només un terç dels grups consolidats estan dirigits per investigadores

El grup d’investigació, celebrant el seu trentè aniversari. - CLA
Més de la meitat dels articles científics produïts per la Universitat de Lleida (UdL) entre 2021 i 2024 corresponen a dones, segons l’últim informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD 2025), que xifra el percentatge de talent investigador femení en el 50,19%. Això suposa més de cinc punts més que la mitjana estatal, que és del 44,72%, i situa la UdL en la vuitena posició de totes les universitats de l’Estat. La classificació l’encapçala la Universitat de Vic, amb un 54%. I la segueixen la Universitat Europea de València (52,79%), la Universitat de Barcelona (51,71%), la Universidad Europea de Madrid (51,11%), la Universidad Cardenal Herrera (50,56%), la Universidad San Pablo (50,35%) i la Universitat Autònoma de Barcelona (50,32%). A la de Girona l’índex és del 47% i a la Rovira i Virgili, del 45,32%.
No obstant, la paritat assolida en la producció científica encara no es reflecteix en el lideratge dels grups d’investigació. Segons informació facilitada per la UdL, actualment una mica més d’un terç dels seus grups consolidats per la Generalitat tenen una dona al capdavant. En concret, 18 de 51, un 35%. Per àmbits, el que té un índex més elevat és el de biomedicina, amb un 38% (3 dones de 8), i el més baix, un 33%, és el de tecnologia i sostenibilitat (3 de 9). Els d’agroalimentació i de desenvolupament social i territorial tenen un 35% (6 de 17).
La fundació CyD destaca que el percentatge de dones autores del conjunt de l’Estat supera en un 3,3% la mitjana de les institucions de l’OCDE i es col·loca en el novè lloc del rànquing.
La vicerectora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació, Núria Camps, va afirmar que el decalatge entre la producció científica femenina i els grups liderats per dones es podria explicar per múltiples factors.
Va apuntar que alguns són “estructurals i sistèmics, molt vinculats a qüestions culturals del sistema patriarcal que intentem anar revertint”. Va argumentar que la carrera científica és “molt de fons i lineal” i es penalitzaven els “buits” en el currículum de les dones que havien estat mares, per exemple, i durant un temps no publicaven.
En aquest sentit, va assenyalar que la UdL disposa d’un programa d’intensificació de la investigació que permet reduir la dedicació docent després d’una baixa maternal o per cura de menors per destinar més temps a la investigació. Així mateix, va recalcar que les últimes modificacions legislatives han introduït la perspectiva de gènere per evitar, entre altres qüestions, aquesta penalització.