Ferran Pedret, president del Grup Parlamentari del PSC al Parlment: «Hi ha un dèficit històric d’inversions en Rodalies»

No creu que el Govern es va precipitar a l’anunciar la represa de Rodalies dijous sense tenir garanties?

Molts usuaris van patir conseqüències, però quan es va decidir comunicar a la ciutadania que es reprendria el servei hi havia una certificació del bon estat de les infraestructures per part d’Adif. Quan es va constatar a les 6 del matí que la majoria dels maquinistes no prestarien el servei, una cosa que fins a cert punt és comprensible en termes humans, ràpidament es va intentar posar en marxa totes les alternatives i es va convocar totes les parts per buscar una solució.

Els maquinistes van exigir participar en una nova revisió de les vies. Van trobar deficiències?

No he vist els informes, però interpreto que tot està en condicions si s’ha recuperat el servei en el conjunt de la xarxa (divendres), excepte als trams de l’R1 afectats per la llevantada i el punt concret de Gelida.

Quan preveuen tornar a una certa ‘normalitat’ a l’R1?

Entenc que en els pròxims dies s’acabaran de retirar els vagons i la locomotora que van impactar contra el mur. Una vegada feta la revisió i s’hagi comprovat que no hi ha més riscos de despreniments, és possible que es pugui reprendre el servei. Possiblement, als trams afectats de l’R1 a Badalona es necessitarà alguna intervenció que requereixi una mica més de temps. Pel que tenim entès, l’afectació que durarà una mica més és el tall de l’AP-7.

S’està posant en dubte la qualitat del manteniment de Rodalies. Creuen que és necessària més inversió per part del Govern central en aquesta i altres infraestructures catalanes?

Crec que hi ha un dèficit d’inversió històric a Rodalies a Catalunya, reconegut des del mateix ministeri. Hi ha un pla de Rodalies 2020-2030 que preveu més de 6.300 milions d’inversions en vies, catenàries, estacions i material rodador. No només són en un paper, sinó que ja hi ha més de 2.500 milions executats, el 72% del previst a aquesta data.

Totes aquestes inversions necessiten pressupostos. En quina mesura depenen de l’aprovació dels comptes anuals de la Generalitat?

Encara venen del ministeri i estan programades, no hi hauria d’haver cap afectació pels debats de pressupostos que hi hagi a les Corts Generals ni a la Generalitat. Són compromisos d’inversió ferms. Ara bé, a Catalunya li convindria que hi hagués uns pressupostos per al conjunt dels serveis públics del país.

Com van les negociacions?

Confiem en el fet que les forces parlamentàries vegin que és un bon moment perquè Catalunya es doti d’uns pressupostos. S’hi està treballant i som moderadament optimistes respecte a la possibilitat que avancin en un termini raonablement breu.

Quins són els principals esculls?

Estem contents i molt satisfets d’haver assolit una fita històrica, el plantejament d’un nou model de finançament després de més d’una dècada des que caduqués l’anterior. Catalunya hi surt guanyant de forma indiscutible, però ho fa sense que ningú surti perdent. És veritat que ERC i els comuns encara demanen altres assoliments per entrar a negociar pressupostos. La qüestió principal que preocupa ERC segueix sent la relativa a l’IRPF.

Què diu Hisenda sobre això?

Hisenda ho està parlant amb Esquerra, jo no pretenc interferir en aquest diàleg. Soc raonablement optimista, penso que es resoldrà i entrarem en la possibilitat de negociar pressupostos. Però els comuns, d’altra banda, plantegen qüestions sobre habitatge i altres que esperem abordar en una reunió la setmana entrant.

Quines són les prioritats pressupostàries a Lleida?

La cohesió social és una prioritat absoluta per al Govern, i entenem que no és impossible assolir-la sense cohesió territorial. Amb el Pla de Barris s’invertiran 17,5 milions en els projectes de la demarcació que han entrat en la primera convocatòria, amb el PUOSC s’està invertint uns 71 milions a la vegueria de Lleida i uns 55 en la de l’Alt Pirineu i Aran, i esperem que amb els pressupostos hi hagi noves oportunitats.

A Lleida hi ha la sensació que som a la cua de les prioritats del Govern. Es parla d’un centralisme cap a Barcelona. Quina és la seua visió sobre aquest fet?

Moltes persones expliquen que tenen aquesta sensació de ser ciutadans de segona. Abans de les últimes eleccions, a molts els dèiem que provessin de votar diferent, perquè hi ha hagut moltes coses que no s’han tocat en els últims 15 anys.