HABITATGE
El Govern canvia les normes i evita que 1.247 pisos protegits a Lleida passin al mercat lliure
Prorroga la qualificació en zones tensionades, i 666 són a la capital
Vista aèria de la ciutat de Lleida en una foto d’arxiu. - SEGRE
Una modificació de la llei d’Habitatge per part del Govern ha evitat que 1.247 pisos protegits de la província passin a formar part del mercat lliure. Això es deu al fet que tots els habitatges de protecció oficial construïts abans del 2019 perdien aquesta qualificació al cap de cinquanta anys i el 2026 es veien afectats un total de 7.000 de repartits en els 271 municipis tipificats com zones tensionades. Tanmateix, segons va avançar 3Cat, una pròrroga decretada pel Govern permetrà que mantinguin la seua condició fins al març del 2027, i després es podrà prorrogar anualment sempre que les dificultats per accedir a un habitatge es mantinguin.
La majoria dels 1.247 habitatges protegits que mantenen el seu estatus a Lleida són a la capital, concretament, 666. De fet, és la tercera ciutat que més pisos d’aquest tipus anava a perdre després de Sant Cugat del Vallès (717) i Terrassa (698). Els altres municipis lleidatans que figuren en la relació són Balaguer amb 109; Tàrrega amb 75; Mollerussa amb 70; Almacelles amb 49; Alcarràs amb 45; Guissona amb 44; Artesa de Segre amb 38; les Borges Blanques amb 31; Solsona amb 27; Tremp amb 25; Bellpuig amb 13; Vielha amb 9; Cervera amb 5; Ponts amb 2; i Bellver de Cerdanya amb 1.
La PAH denuncia el desallotjament il·legal d’una vulnerable
Membres de la PAH van acompanyar ahir l’afectada i van protestar contra el seu desallotjament. - PAH LLEIDA
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va denunciar ahir que un fons d’inversió ha canviat el pany de la porta de l’habitatge en el qual residia una dona gran vulnerable sense cap ordre judicial. És al número 2 del carrer Manuel de Montsuar, és propietat del fons Divarian i la PAH va criticar que la dona estava empadronada en aquest pis des de feia dos anys i que el canvi de pany suposa una il·legalitat, ja que “l’ordenament jurídic vigent defensa la inviolabilitat del domicili tret de delicte flagrant, ordre judicial o consentiment dels seus habitants, per la qual cosa no es tracta de cap d’aquests tres supòsits”.
Va assegurar que no és un cas aïllat perquè “en els últims anys els fons voltor es prenen la justícia per la seua mà” i que, malgrat que la dona va trucar fins a “set vegades al 112 per denunciar la violació del domicili, la Guàrdia Urbana no n’ha fet cas” i va haver de passar la nit al ras.
