Agricultura anuncia que ubicarà una seu de l’IRTA al Pirineu

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va anunciar ahir que la Generalitat està ultimant els tràmits per ubicar una seu de l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnològia Agroalimentàries, al Pirineu, malgrat que no va arribar a concretar quina localitat d’aquesta vegueria ha estat l’elegida per acollir-la. L’IRTA disposa en l’actualitat d’una xarxa de deu centres propis, dos de consorciats i sis finques i granges experimentals, dels quals a la demarcació de Lleida s’ubiquen els centres d’Agrònoms i del Parc Agrobiotech, a la capital, i les explotacions d’assaig d’Alcarràs, les Borges Blanques, Mollerussa i Gimenells. Totes es concentren a la zona fruitera, cerealista, farratgera i ramadera del pla, al Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell, mentre que el Pirineu i Aran s’han mantingut al marge del desplegament fins ara. La superfície dedicada a cultius agrícoles a l’Alt Pirineu i Aran supera lleugerament les 30.000 hectàrees, una extensió que no arriba a la desena part de les 317.000 de les comarques del pla, en tots dos casos sense incloure els terrenys dedicats a pastures i amb dades de 2020, que són les últimes disponibles a Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya). L’extensió agrària de la vegueria de muntanya és menor que la de deu anys enrere, en una conseqüència directa de l’abandó del sector per l’envelliment dels agricultors, tot i que en els últims anys aquesta àrea ha començat a guanyar pes d’una manera important com a banc de proves de l’adaptació de cultius al canvi climàtic, especialment en àmbits com la vinya, l’ametller i l’olivera i, en menor mesura, amb arbres com els fruiters. La migració d’aquests cultius a zones de més altitud, on els arbres encara arriben a les hores de fred que necessiten els seus cicles vitals, és una tendència cada vegada menys infreqüent.