Vint multireincidents actius acumulen fins a 359 antecedents a Lleida
Són disset homes i tres dones, el més jove té 20 anys i el més gran 44
Imatge d’arxiu de dos agents dels Mossos patrullant per l’Eix, on es registren més furts. - JORDI ECHEVARRIA
Vint delinqüents multireincidents actius acumulen en aquests moments 359 antecedents policials a Lleida, segons les dades de l’Àrea Bàsica Policial del Segrià dels Mossos d’Esquadra. Són 17 homes i tres dones. Mossos i la resta de cossos miren de combatre un fenomen que causa alarma social i que també centra el debat polític.
Un total de 20 delinqüents multireincidents actius acumulen en aquests moments 359 antecedents policials a Lleida, segons les dades de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Segrià dels Mossos d’Esquadra a què ha tingut accés SEGRE. D’aquests, n’hi ha vuit que són “especialment actius” i sumen 212 delictes mentre que la resta, 12, concentren 147 antecedents, segons expliquen des de la policia catalana. Es tracta de 17 homes i tres dones, el més jove té 20 anys i el més gran 44. Quant a la tipologia delictiva, majoritàriament el seu currículum és per robatoris amb violència i intimidació (com estrebades de bosses) i furts (robatoris a la distracció). Els tres individus que lideren aquest rànquing compten amb 39, 38 i 38 antecedents. És a dir, tan sols tres d’ells sumen 115 detencions.
Jordi Fadurdo, subinspector dels Mossos i cap d’investigació de l’ABP del Segrià, explica que “són dades que es van analitzant periòdicament per intentar combatre aquest fenomen”. Fadurdo afegeix que “en molts dels casos els delinqüents han fet dels robatoris el seu modus vivendi, amb problemes associats com el consum de substàncies estupefaents o d’entorns marginals”.
A l’última Junta de Seguretat Local de Lleida, celebrada el 23 de febrer, l’alcalde, Fèlix Larrosa, va informar que l’any passat 80 persones havien estat detingudes tres vegades o més a la ciutat. Una d’aquestes, en 15 ocasions. “Genera un impacte important tant sobre les estadístiques com en l’opinió pública”, va explicar llavors el cap dels Mossos al Segrià, l’inspector Xavier Ribelles.
Els Mossos també expliquen que hi ha dos perfils de lladres reincidents. D’una banda, aquells que tenen la seua residència al mateix lloc on delinqueixen i, de l’altra, els itinerants. En aquest últim cas, les investigacions són més complexes perquè es tracta de grups que es desplacen per Catalunya i la resta de l’Estat per cometre robatoris. Són especialistes en mètodes com el de la sembra, que consisteix a distreure les víctimes en pàrquings o gasolineres tirant objectes com monedes per robar bosses o pertinences dels seus vehicles.
Afegeix, en aquest sentit, que es fa un ampli treball de prevenció amb patrullatges en aquells punts en els quals es cometin més furts, com per exemple l’Eix Comercial. També “el treball constant amb la Fiscalia i els estaments judicials”.
Preguntat sobre mesures que ajudarien a combatre-ho, assegura que “s’haurien de fer judicis ràpids perquè acumulin condemnes i antecedents i així forçar ingressos a la presó”.
Jordi Fadurdo: “Fer judicis ràpids pot ser una eina clau”
“Hi ha dos perfils de lladres multireincidents. Per un costat són aquells que delinqueixen al mateix lloc on viuen i, per l’altre, bandes itinerants que es desplacen i tornen als seus domicilis”, comenta Jordi Fadurdo, cap d’investigació de l’ABP del Segrià.
El Congrés ha aprovat una llei per endurir les condemnes
La lluita contra la multireincidència s’ha convertit en un element central del debat policial, jurídic i també polític. Fa menys d’un mes, el Congrés dels Diputats va aprovar una reforma penal impulsada per Junts per augmentar el càstig a la multireincidència. Què suposa aquesta reforma penal? D’entrada un càstig més significatiu per a delinqüents reincidents en alguns supòsits. Per exemple, el delicte de furt (robatori a la distracció, que és la majoritària dels delictes contra el patrimoni) comportarà penes d’un a tres anys de presó si es presenten circumstàncies com haver estat condemnat executòriament per tres delictes més de poca gravetat. També imposarà una multa d’un a tres mesos si la quantia del que s’ha sostret no excedeix de 400 euros. Hi haurà una circumstància agreujant per elevar la pena: sostreure un mòbil o un altre aparell informàtic amb dades personals. També reforça la participació de les entitats locals per exercir l’acció penal en aquests casos. Falta per veure si tindrà l’efecte desitjat.
