Prop del 20% dels lleidatans de més de 75 anys prenen deu o més medicaments

Pràcticament un de cada cinc lleidatans de 75 anys o més està polimedicat a llarg termini amb deu o més fàrmacs diferents. Són unes 9.000 persones. Representen el 17,2% a la plana i el 14,7% al Pirineu entre el grup de 75 a 84 anys, mentre que a partir dels 85 són el 21,6% i el 18,7%, respectivament. Així ho indiquen les últimes dades del departament de Salut, del 2024, que mostren una lleugera tendència a l’alça en els últims anys i una afectació més gran en dones.

En total, el 3,5% dels lleidatans de la plana i el 3% dels del Pirineu prenen deu o més medicaments alhora, pràcticament els mateixos que un any enrere. La mitjana catalana és superior, del 3,92%. Entre els majors de 75 anys puja fins al 19,5%, i entre els majors de 85 assoleix el 24,9%. No obstant, el ministeri de Sanitat considera la polimedicació com l’ús crònic de cinc o més fàrmacs. En aquest cas, afecta entre el 40 i el 50 per cent dels majors de 65 anys a Catalunya, segons les dades de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

La polimedicació s’associa a efectes adversos, interaccions entre fàrmacs, deteriorament funcional i més risc d’ingressos hospitalaris. La Camfic reclama un augment de la desmedicalització, és a dir, la revisió dels historials clínics per reduir o retirar fàrmacs en cas que sigui necessari, de manera segura i pactada amb els pacients. “És una mesura de qualitat assistencial i de seguretat, ja que a l’Atenció Primària trobem que les persones grans acostumen a prendre massa medicaments, alguns sense benefici clar”, va explicar Laia Gené, del grup de Gent Gran.

L’augment de la polimedicació és proporcional al de l’esperança de vida. Tres dècades enrere era de 78,6 anys (1996), i el 2024 va assolir els 84,2.

Falta de temps de metges i por de pacients, les principals causes

La Camfic assenyala que hi ha diverses barreres que dificulten la desmedicalització. D’una banda, explica que hi ha pacients que mostren por d’empitjorar al treure’ls fàrmacs, per falta d’informació sobre això. També es complica per la falta de temps dels metges, afegeix, i de vegades per la seua manca de formació per retirar fàrmacs o per por de conseqüències negatives. Així mateix, “el mateix sistema sanitari està basat en una cultura fortament prescriptora, amb guies clíniques centrades en malalties individuals i poc enfocades en persones pluripatològiques”.En aquest sentit, el metge de família lleidatà Eduard Peñascal explica que “necessitaríem un mínim de 45 minuts per poder revisar bé l’historial clínic d’un pacient”. També assenyala que “hem creat” pacients polimedicats, ja que els índexs òptims del colesterol o la tensió han baixat al llarg dels anys.