LLENGUA
Fent amics en català: voluntaris catalanoparlants ensenyen l’idioma a migrants
L’Escola Popular de Balàfia ha iniciat un projecte de parelles lingüístiques, en el qual voluntaris catalanoparlants ensenyen l’idioma a migrants. Hi participen una quinzena de persones que “socialitzen, creen vincles i trenquen estigmes i barreres culturals”
La primera sessió de les parelles lingüístiques es va celebrar dimecres passat a la biblioteca Maria Rius de Balàfia. - AMADO FORROLLA
Aprendre l’idioma de la terra que t’ha acollit és clau tant per trobar feina com per integrar-se i fer noves amistats. Tanmateix, moltes vegades les persones migrants no tenen l’opció, el temps o els recursos per poder-ho fer, motiu pel qual l’Escola Popular de Balàfia ha iniciat aquesta setmana el projecte de parelles lingüístiques. Una iniciativa en la qual voluntaris catalanoparlants queden amb migrants per, d’una banda, ensenyar l’idioma i, per una altra, establir vincles que els ajudin a socialitzar, integrar-se i trencar estigmes.
“Volem que el català sigui una llengua de cohesió, que la gent vingui a aquesta terra i estigui ben acollida i que els veïns facilitin el seu aprenentatge”, expliquen Gil i Mara, voluntaris de l’Escola Popular de Balàfia i acompanyants de les classes de català. En aquesta primera edició de les parelles lingüístiques participen una quinzena de persones entre alumnes i voluntaris, que són claus “per trencar barreres culturals, fomentar l’empatia i frenar el racisme i els discursos d’odi”. La primera sessió va començar amb una “ronda llampec” de xarrades, en les quals els alumnes anaven conversant amb cada voluntari uns minuts per conèixer-se. Una vegada acabada l’activitat, es van formar les parelles. “S’organitzaran per quedar una vegada per setmana durant dos mesos i mig i poden prendre un cafè, caminar o simplement parlar, és interessant perquè a més d’aprendre s’estableixen sinergies, els permet socialitzar i moltes vegades es creen amistats”, apunten Gil i Mara, que detallen que en aquesta edició participen veïns de Balàfia com a voluntaris, mentre que els alumnes són del Magrib i Llatinoamèrica.
Des de l’Escola Popular de Balàfia apunten que iniciatives com aquesta, en ple retrocés de l’ús del català, són clau per mantenir viva la llengua. “També oferim classes de català a les quals assisteixen 200 persones, això ajuda els nouvinguts i contribueix a combatre el declivi del català”, afegeixen els seus representants.
