La taxa de reincidència penitenciària s’ha reduït a la meitat en tres dècades
El sistema penitenciari té entre les seues finalitats la reinserció social dels reclusos. A Catalunya, segons les últimes dades disponibles, que es van fer públiques el 2023 i que corresponen a l’any 2020, la taxa de reincidència es va situar en el 21,1%. Són nou punts menys que el 2014, quan era del 30,2%. El 1992 encara era més alta, amb un 37,9%.

Dino Marcelo Miller i Mario Casteràs Aznar, dos delinqüents que no s’han rehabilitat. - A. GUERRERO
“El sistema penitenciari a Espanya té atribuïda la missió de garantir l’execució de les penes, orientant el seu compliment a la reeducació i reinserció social del condemnat, assegurant, d’altra banda, la seua custòdia i seguretat” (Butlletí Oficial de l’Estat, Ordre INT/3191/2008).
És a dir, una de les finalitats del sistema penitenciari és la reinserció social dels reclusos. És possible la reinserció? Hi ha delinqüents que no es volen reeducar? Són algunes de les preguntes que surten a col·lació de casos recents com el de Dino Marcelo Miller, que diumenge va ingressar al Centre Penitenciari Ponent menys d’un mes després d’haver sortit i de qui la presó havia alertat del “risc significatiu” de cometre nous delictes.
A Catalunya, segons les últimes dades disponibles i que corresponen a la investigació Taxa de Reincidència Penitenciària 2020 del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) fetes públiques el 2023, la taxa de reincidència es va situar en el 21,1% el 2020. És a dir, només dos de cada deu reclusos que sortien de la presó després de complir la seua condemna tornaven a delinquir. Són deu punts menys que el 2014, quan la taxa era del 30,2%, de manera que suposava tres de cada deu casos.
Lluny queden les xifres del 1992, quan la taxa es va situar en el 37,9%, la qual cosa representava que gairebé quatre de cada deu reclusos tornaven a delinquir. L’últim estudi del CEJFE també revelava que, quant a la taxa per nacionalitat, era molt similar: 22,2% de les persones originàries a l’estranger pel 20,4% d’interns de nacionalitat espanyola.
Formació i treball
Aquest descens es deu, segons els experts, a l’aposta per mesures per a la reinserció com la formació i el treball a les presons. Malgrat això, opinen que hi ha un número reduït de reclusos que no volen rehabilitar-se. Vicenç Alujas, psicòleg, sociòleg i que durant anys va ser el cap d’unitat del Departament Especial de Règim Tancat de la presó de Brians, assegura que “cal apostar per aquells que volen reinserir-se, amb els altres és fer esforços en va”.
Dos casos fallits amb un gran impacte mediàtic
Hi ha grans fracassos de la reinserció dels quals a Lleida s’acaba de viure dos casos el 2026, que han generat alarma i han tingut una gran repercussió mediàtica. El més recent és el de Dino Marcelo Miller, que des de diumenge passat torna a estar entre reixes. S’ha passat més de mitja vida a la presó per assassinats i atracaments. I no ha reincidit una sola vegada. Va sortir en llibertat a finals del 2020, quan ja era considerat d’“alt risc”.
Quatre mesos després, l’abril del 2021, va ser detingut per dos assalts violents a punta de pistola en supermercats de la Zona Alta i Pardinyes. Va complir cinc anys i va sortir en llibertat el passat 16 d’abril. Divendres va tornar a delinquir. Va atracar un supermercat de Pardinyes. Va dir que havia comès el robatori “per desesperació” i “després de passar diversos dies sense menjar”. Va afegir que “no volia fer mal a ningú”.
L’altre cas d’aquest any és el de Mario Casteràs Aznar, arrestat el 25 de gener després de confessar que havia matat una dona, amb qui compartia pis, al carrer Ciutat de Fraga de Lleida. Casteràs havia sortit tres mesos i mig abans, el 4 d’octubre del 2025, com va avançar SEGRE. Estava a la presó des del gener del 2023 per un assalt a punta de ganivet en un supermercat.
En portava alguns lliure. El 2002 havia acceptat 16 anys de presó per assassinar el 2000 un intern del Centre Penitenciari Ponent. A Casteràs i a Miller, els experts els han descrit com a persones amb un perfil “psicopàtic” i “antisocial”.
En el 81,3% dels casos detectats es tracta de multireincidents
El 2020, els multireincidents representaven un 8,2% de la població reclusa, però eren els responsables del 81,3% de les reincidències que es van produir. Es tractava de persones que van passar poc temps a la presó al complir condemnes menors, la gran majoria per robatoris.
De fet, segons el CEJFE, hi ha molta relació entre el delicte en què es reincideix i la pena per la qual se’l va privar de llibertat. Quant al temps en què es concentren les taxes més elevades de tornar a delinquir, el 60% dels reincidents ho fa abans del primer any de l’excarceració. Un altre 20% comet un nou delicte durant el segon any i tres després, ja ho han fet més del 90%.
Treballar durant la condemna, una eina per a la reinserció
El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és l’empresa pública del departament de Justícia l’objectiu de la qual és facilitar la reinserció sociolaboral. El treball dels interns és una activitat voluntària i és la junta de tractament de cada presó la que valora la conveniència o no després de la prèvia sol·licitud de la persona interna.
A Lleida, per exemple, hi ha el taller exterior a Raimat, centrat en tasques de producció de manyeria i fusteria i on van interns que estan en tercer grau al Centre Obert de Lleida i es desplacen de forma autònoma, com ho farien si treballessin en una empresa. A més hi ha formació a Ponent i el Centre Educatiu El Segre.