ESTUDIS
Un rànquing estatal situa la Universitat de Lleida com a líder en desenvolupament territorial
Destaca com la que ofereix més pràctiques en empreses locals, al costat de la Universitat del País Basc. Per contra, té un mal resultat en la taxa de graduats
Vista del campus de Cappont de la UdL | SEGRE
La Universitat de Lleida (UdL) és líder a nivell estatal en contribució al desenvolupament regional (juntament amb la Universitat del País Basc) i segona en investigació (amb les de Navarra i Cantàbria), segons el rànquing del 2026 de la Fundació CYD (Coneixement i Desenvolupament). En global, la UdL suma setze indicadors d’alt rendiment (dos més que l’any passat), divuit d’intermedis (un menys) i dos de baixos (tres menys).
“Els resultats demostren el fort compromís de la UdL amb el territori i la nostra aposta decidida per impulsar projectes d’investigació i desenvolupament local”, va destacar el vicerector de Governança, Damià Vericat.
“També reforcen la nostra reivindicació que el nou model de finançament de les universitats públiques hauria de tenir en compte el seu impacte territorial”, va afegir.
Pel que fa a la contribució al territori, la Universitat de Lleida presenta tots els indicadors amb alt rendiment: la quantitat de pràctiques en empreses de la regió, de fons d’investigació autonòmics, de publicacions regionals i també de les que es realitzen amb firmes de l’àrea d’influència.
Homenatge al professor José Luis Gallizo. La càtedra d’Empresa Familiar de la UdL i el grup d’investigació SGR-CARENFA van reconèixer ahir en una jornada la trajectòria del professor José Luis Gallizo, director de la càtedra, amb motiu de la seua jubilació. El vicepresident de la Diputació, Jordi Verdú, va reivindicar l’empresa familiar com “un motor econòmic i social imprescindible a Lleida”. - DIPUTACIÓ
En investigació, la universitat obté la màxima qualificació en el volum de captació de fons externs, de publicacions per professor, de trams d’investigació i de postdoctorats, així com en l’impacte normalitzat dels articles que es publiquen, el nombre de publicacions altament citades i de les que es troben en accés obert.
En l’apartat de transferència del coneixement, la UdL destaca positivament en els fons privats, les publicacions amb empreses i l’impacte en polítiques públiques. I en orientació internacional, en tesis doctorals d’estudiantat forà i les titulacions de màster en idioma estranger. Per contra, un dels dos indicadors amb rendiment baix de la UdL correspon a la taxa de graduats en els graus.
En el camp de l’ensenyament i aprenentatge, la universitat no aconsegueix cap puntuació d’alt rendiment, sinó que la resta d’indicadors (taxa de graduació en màsters, taxa de rendiment, taxa d’èxit i nombre d’estudiants d’altres comunitats) reben una nota intermèdia.
Així mateix, el segon i últim indicador amb rendiment reduït fa referència a la quantitat d’ingressos que obté per llicències.
El rànquing CYD ofereix en aquesta 13 edició els resultats de 84 universitats, el 87,5% de les de l’Estat. D’aquestes, 48 són públiques (100% de representativitat) i 36, privades (75%). En global, encapçalen el llistat la Universitat de Navarra, l’Autònoma de Barcelona i la Carlos III de Madrid.
