Estat d’emergència educativa: directors de centres de Lleida exigeixen canvis en el sistema

L’actual curs escolar ha estat marcat per la mobilització dels docents, amb les vagues i manifestacions que han acabat amb un preacord amb el Govern. Tanmateix, no són els únics membres de la comunitat educativa que han aixecat la veu.

La gran majoria de directors de centres de Primària i Secundària de Lleida i de tot Catalunya han firmat un escrit remès al president de la Generalitat, Salvador Illa; a la consellera d’Educació, Esther Niubó; i als grups polítics del Parlament en el qual exigeixen canvis substancials en el funcionament actual del sistema educatiu.

El seu títol és eloqüent: “Crida urgent de les direccions dels centres educatius de Catalunya davant de l’emergència del sistema educatiu.” D’entrada, proposen que “els directors i directores tinguem un paper central en la presa de decisions. Recorden que la llei d’Educació de Catalunya aprovada el 2009 obligava a destinar l’equivalent al 6% del PIB a aquest sector, cosa que s’està incomplint, i reclamen “un veritable pacte de país en educació, estable i a llarg termini que eviti els continus canvis de model i de prioritats en funció del partit polític que governa”.

Això sí, diuen que “hauria d’estar liderat per professionals i experts del món educatiu, amb presència activa de les direccions de centres, que són els que coneixen de primera mà la realitat i les necessitats”.

Sis eixos

Les seues reivindicacions estan agrupades en sis eixos: revisió de l’aplicació del decret d’escola inclusiva i del model d’acollida; autonomia de centre i de gestió de les plantilles; condicions laborals dels directors, seguretat jurídica i suport administratiu; qualitat educativa; infraestructures; i dignificació de l’educació pública.

Sobre l’educació inclusiva indiquen que “cal avaluar si el desplegament actual permet garantir l’aprenentatge real o si la falta de recursos en fa impossible l’execució”.

Demanen millorar els recursos per a l’atenció dels alumnes amb necessitats especials i per detectar-los ja en l’etapa de 0 a 3 anys. Augmentar la dotació d’unitats de suport en escoles d’Infantil i Primària i la dotació estructural de tècnics i educadors socials i rebutgen el pla d’incorporar agents dels Mossos a instituts.

Sobre l’autonomia de centre, exigeixen la cobertura inmedita de totes les baixes des del primer dia, una planificació anticipada de la plantilla i dotació integral de professionals per a nous grups.

En matèria de les seues responsabilitats, sol·liciten un “reconeixement institucional i retributiu dels membres de l’equip directiu”, una regulació clara del seu règim de dedicació horària i dels seus períodes de vacances, així com també dels drets i deures dels docents perquè hi hagi criteris homogenis a tot Catalunya.

Una altra demanda és crear la figura d’un gestor de centre per a tasques de contractació i licitació que ara porten a terme els directors.

En qualitat educativa, insten a recuperar les proves de nivell de sisè de Primària i quart d’ESO en tots els centres, així com disposar d’eines d’avaluació interna i actualitzar la formació dels docents, a banda d’altres punts (vegeu el desglossament superior).

En infraestructures, una de les reivindicacions és “la climatització integral i eficient” dels edificis. A més, demanen substituir els barracons per immobles i rehabilitar “un gran nombre d’edificis” deteriorats per la falta de manteniment des de fa molts anys. Finalment, en la dignificació de l’educació pública reclamen impulsar la corresponsabilitat educativa de les famílies i l’impuls dels estudis postobligatoris.

L’escrit va ser firmat inicialment per un total de 1.343 direccions de centres de totes les delegacions territorials d’Educació. En aquest sentit, segons la informació facilitada pels seus promotors, aquestes xifra ha augmentat amb el pas dels dies i ja aglutina la gran majoria dels directors d’escoles i instituts.