Desenes de lleidatans, la majoria de l’Alt Urgell, estudien a la Universitat d’Andorra: "O tenia la universitat a 15 minuts o no estudiava"

Desenes de joves lleidatans, la majoria de l’Alt Urgell, cursen estudis superiors a la Universitat d’Andorra (UdA). El fet que les seues instal·lacions, a Sant Julià de Lòria, estiguin a només 14 quilòmetres de la Seu explica en bona mesura per què aquests estudiants opten per estudiar al Principat en lloc de fer-ho a la Universitat de Lleida (UdL) o altres de la resta de Catalunya i Espanya. Aquesta proximitat permet als estudiants estalviar-se despeses d’allotjament, manutenció i combustible, així com temps en desplaçaments.

Els estudiants procedents d’Espanya són actualment la minoria més nombrosa a la Universitat d’Andorra. Segons l’últim balanç publicat, amb xifres del curs 2025-26, aquest col·lectiu representa el 30,7% dels matriculats, un total de 63, davant un 60% d’estudiants amb estudis cursats al Principat, que sumen 123 persones. A aquests s’afegeixen 9 matriculats francesos, que suposen un 4,39% del total de l’alumnat, i una desena d’altres països que són el 4,88%. Tanmateix, fonts de la UdA van indicar que la xifra d’alumnes lleidatans ha anat en augment. El curs passat van ser 54, el 28,57% dels matriculats.

El reduït nombre d’estudiants es tradueix en una atenció més personalitzada que en universitats més grans. Així ho apunta Gaizka Marcianes, veí de la Seu d’Urgell que cursa el grau d’Infermeria al Principat. “Aquí no som un número, ens coneixem tots i ens fan sentir bé”, afirma. La UdA presumeix també d’un model educatiu innovador basat en competències, a la qual cosa se suma el fet que no aplica notes de tall per accedir als diferents estudis. Quan el nombre d’aspirants supera les places disponibles, cal fer una prova d’accés per entrar.

Totes les formacions que s’imparteixen estan adaptades a les directrius de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Se centra en quatre àmbits: Infermeria, Educació, Informàtica i Empresa. També s’ofereixen estudis virtuals en Dret, Comunicació, Humanitats i Català. Les titulacions de primer cicle andorranes (grau a Espanya) tenen una càrrega lectiva de 180 crèdits repartits en tres cursos i es diuen Bachelor.

És necessària l’homologació de les titulacions per treballar a Espanya. “És un procés llarg i car”, apunta Thaïs Carreño, titulada en Infermeria per la UdA que va acabar la seua formació l’any passat i treballa actualment en un centre sociosanitari del Principat.

La història de la Universitat d’Andorra es remunta a l’any 1988, quan va arrancar l’ensenyament superior al país amb la creació de les escoles d’Infermeria i Informàtica. Van ser l’embrió del que avui és la UdA, creada oficialment l’any 1997. La plantilla està formada per trenta-quatre docents i investigadors i catorze treballadors administratius i tècnics. Així mateix, disposen de 288 professors eventuals i col·laboradors procedents d’empreses del país i d’universitats de fora del Principat, una cosa que remarquen com una característica diferencial d’aquest equipament que aporta solidesa a la institució.

«Buscava una universitat petita i a prop de casa»

Gaizka Marcianes és veí de la Seu d'Urgell i ha accedit a Infermeria després de cursar un FP d’auxiliar d’infermeria, també al sistema andorrà. “Tenia clar que volia continuar formant-me en aquest àmbit sanitari i que ho volia fer en un centre petit i amb una atenció personalitzada com el d’aquesta universitat.” “Aquí no som un número com podríem ser en una universitat més gran d’una gran ciutat, ens coneixem tots, ens fan sentir molt bé i per a mi ha estat la millor opció”, assegura. Un altre dels motius principals ha estat la proximitat. “M’agradaria treballar a Andorra, per això ja era molt interessant formar-me aquí.”

«O tenia la universitat a 15 minuts o no estudiava»

Thaïs Carreño és mare de dos fills, viu a la Seu, a 10 quilòmetres de la frontera amb Andorra, i va decidir estudiar una titulació universitària “per la proximitat i les facilitats”. “Per la meua logística familiar era inviable anar a estudiar a Lleida o a Barcelona”, explica. “Estava a l’atur, em van parlar de la possibilitat de fer els estudis, que eren molt pràctics i que tots sortien amb feina assegurada”, recorda. Per treballar “pots fer-ho a França sense necessitat de convalidar la titulació, però per exercir a Espanya has d’homologar-la i en això estic ara, malgrat que no tinc pressa perquè realment estic molt bé aquí”, assenyala. Va acabar la seua formació l’any passat i treballa en un centre sociosanitari andorrà. Va estudiar amb tres companys de Lleida, un de València i un altre de Còrdova. El principal inconvenient per a Carreño és el de l’homologació del títol universitari, que és un procés “llarg i car”.