Dels somnis a la realitat

Fa vint anys, el març del 2006, SEGRE va publicar un reportatge sobre un grup de joves que estaven acabant els estudis, que exposaven les seues perspectives d’independència econòmica i els contractes laborals a què podien optar per aconseguir-la. Ara, aquest diari ha tornat a contactar amb dos d’ells per saber quina ha estat la realitat que han viscut. Són Laura López i Adrià Pujol, que en aquell moment tenien 19 i 21 anys, respectivament, i estudiaven un cicle formatiu de grau superior d’Informació i Comercialització Turística a Lleida. Adrià aspirava a ser guia turístic a la Rivera Maia, però va acabar traslladant-se a Anglaterra amb la seua parella per la poca oferta laboral que hi havia al sector i actualment, després de tornar, treballa com a encarregat dels equipaments esportius de l’ajuntament de Torres de Segre. Laura va cursar una diplomatura en turisme i volia dirigir un hotel. Tanmateix, assenyala que “ho vaig deixar córrer perquè amb el treball que tenia ja m’anava bé i, si parlem dels sous, era molt difícil viure del turisme”. En aquest sentit, considera que “no és un sector gaire bo a Lleida”. Ara viu a Saragossa i treballa en una consultoria d’una multinacional japonesa.

Adrià creu que “els estudis ajuden, però no donen una seguretat”. Segons la seua opinió, hi ha moltes especialitats que, una vegada completades, no compten amb sortides laborals que permetin viure a Lleida. “Vam marxar [amb la seua parella] perquè estudiar turisme aquí no ofereix les mateixes sortides que en altres sectors com l’agrícola”, afirma, i afegeix que “no em penedeixo d’haver-ho estudiat perquè m’ha portat on soc, però sí que em penedeixo d’haver-ho fet a Lleida”.

Fa vint anys, els dos asseguraven que volien independitzar-se abans dels trenta. Laura, que vivia en parella, diu que “em vaig emancipar als 19 perquè quan estudiava vaig trobar una bona feina”. En l’actualitat, és complicat emancipar-se mentre s’estudia i es treballa. Segons les dades de la Generalitat, encara que l’atur juvenil ha anat a menys, les condicions laborals no els permeten canviar la seua situació residencial. Un 57,7% dels joves estan formant-se i la taxa d’emancipació comença a augmentar quan han acabat els estudis. En el primer trimestre d’aquest any, un 29% dels joves que treballaven a Catalunya no vivien al domicili familiar, però d’aquests, només un 33,5% residien sols i no en un pis compartit. El 2006, la precarietat laboral entre els joves estava marcada pels contractes que popularment es denominaven “contractes porqueria”, amb baixos salaris que impedien l’emancipació i amb data caducitat.