ENTREVISTA
Ester Capella: «Rufián sap que el millor per defensar Catalunya és ERC»
L’exconsellera assegura que ERC es presentarà a les pròximes eleccions generals amb les seues sigles i que Gabriel Rufián, que sondeja liderar un front d’esquerres a nivell estatal, no deixarà el partit

Ester Capella - SCD
L’estació de busos de Lleida és un projecte que va començar quan ERC estava a la Generalitat i vostè era consellera de Territori. L’actual Executiu s’està aprofitant del seu llegat?
És evident que l’estació és llegat republicà, una aposta del president Aragonès i del conseller Fernàndez. És un exemple d’intermodalitat i que recupera patrimoni. Un espai en benefici per als ciutadans. S’aprofita el PSC del treball fet per nosaltres? Uns governs inicien els projectes i d’altres els acaben. Però aquesta ambició nacional que vam tenir ens agradaria que la mantingués Illa.
Així que el Govern no està continuant aquesta “ambició de país” que diu que van implantar.
Ells van arribar a la presidència de la Generalitat gràcies a l’aposta d’ERC. Una aposta molt clara pel que fa a ambició estatal i social. Volem continuar deixant empremta amb el nou model de finançament, la defensa del català, el pla de pobles que blinda la capacitat de gestió dels ajuntaments petits o el pla regenera per rehabilitar habitatges i infraestructures en desús.
En aquesta legislatura han estat exigents amb el Govern, però també són els que més s’hi han atansat. De fet, han pactat amb vostès els pressupostos.
Nosaltres vam donar un sí crític a la investidura del president Illa amb una sèrie de condicions: resoldre el conflicte polític, el final de la repressió, nou model de finançament, el traspàs integral de Rodalies o la línia orbital de l’àrea metropolitana de Barcelona, el blindatge de la llengua com a eix vertebrador i eina de cohesió social o el pla clima per posar les infraestructures educatives al dia.
I el Govern està complint?
Just hem començat. De moment hem posat les eines i el Govern té l’obligació de governar i assumir aquesta ambició que ERC li ha posat com a condició i és el que ha d’ocórrer.
Els pressupostos es van pactar en plena onada de protestes docents.
Sí, perquè havien de tenir les eines. Ara no hi ha excusa i han de resoldre el problema.
El traspàs de Rodalies sembla que està bastant aturat.
Ben aviat veurem el traspàs de l’R1 i així de forma progressiva. Ens agradaria que anés més de pressa però hi ha uns terminis que s’han de complir i cal tenir en compte que es necessiten 8.000 milions d’euros per posar al dia les infraestructures de Rodalies. Que ho inverteixin i recuperin el temps perdut.
El seu company de partit, Gabriel Rufián, s’ha postulat a liderar un front d’esquerres per a les pròximes eleccions generals. Com veuen aquesta idea?
La millor eina per guanyar l’extrema dreta és ERC. Ens presentarem amb les nostres sigles i defensarem una Catalunya lliure, plena i que garanteixi la igualtat plena dels seus ciutadans.
Aleshores, si Rufián opta per liderar aquest front d’esquerres no podrà ser candidat d’ERC.
Crec que Rufián no deixarà o no voldrà deixar ERC. Ell sap que el millor instrument que té Catalunya per defensar-la és ERC. Ens avalen els 95 anys d’història al servei del país i que va nàixer amb una confluència de molts moviments del país.
Què ofereix ERC per frenar l’auge de partits d’extrema dreta com Aliança Catalana?
Els valors del progrés, els drets humans, la igualtat. Ho hem demostrat quan hem governat. El que fa Aliança Catalana és reduir cada vegada més el projecte de Catalunya i, més enllà dels grans titulars, no fan cap proposta de país. El seu discurs s’assembla molt al que feia l’extrema dreta a l’Europa d’entreguerres i que va escriure les pitjors pàgines de la història.
Tristament sembla que part de la societat ha oblidat el que van comportar aquests discursos.
Doncs ho hem d’explicar perquè s’assemblen molt. El fet d’assenyalar, de deshumanitzar ja es feia dècades enrere. Hi ha una realitat que permet progressar i hi ha projectes de futur i que van més a llarg termini, mentre d’altres fan que el país sigui més petit i tancat en si mateix.