90 anys de la guerra
El dia que va canviar la història
Lleida vivia un clima de tensió i incertesa, en un context de crisi econòmica internacional i auge del feixisme a Europa, quan va esclatar el cop feixista del 18 de juliol del 1936. Feia temps que s’estava preparant la sublevació, amb suport militar i de grups de civils

Vista general de la ciutat de Lleida amb el pont (construït entre el 1908 i el 1911) en primer pla i la Seu Vella de fons. - FONS RAMON RIUS. ARXIU FOTOGRÀFIC DE L’INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA
El cop feixista contra la Segona República es va gestar a Ceuta i Melilla el 17 de juliol del 1936. Alguna cosa es movia ja a Lleida, amb conspiracions i preparatius de civils i militars. Es vivia l’últim dia en pau abans d’una guerra que ho va canviar tot.
El 18 de juliol ha passat a la història com el dia en què va començar la Guerra Civil espanyola, encara que l’alçament militar contra el Govern de la Segona República es va iniciar la tarda del 17 de juliol a Ceuta i Melilla. A Lleida, com en altres punts de la geografia catalana i espanyola, feia ja temps que s’estava coent un cop d’Estat contra l’ordre democràtic.
“L’ambient era de tensió i de divisió”, constata l’historiador lleidatà Joan Sagués. “Des del 1931 s’estava construint una democràcia en un país sense gaire experiència democràtica. Els sectors socials que desconfien dels canvis que pot suposar, des de la descentralització fins a la reforma agrària i social i tot el que pugui suposar una pèrdua de privilegis, estan a l’expectativa i, en alguns casos, ja participant en conspiracions”, explica Sagués.
Els conflictes previs, tan greus com els Fets d’Octubre del 34, es van veure accentuats en la victòria de les esquerres el febrer del 36. “A la primavera hi havia reunions sobre la revolta que s’estava preparant des de l’Exèrcit, amb epicentre a la caserna de la Seu Vella, i amb contactes amb el sector civil que són partidaris d’un cop per canviar la situació”, segueix Sagués.
A l’altre costat, els republicans eren en un moment d’incertesa, “amb una desconfiança respecte a l’amenaça de les dretes i per una República que no està garantint la transformació de la societat tal com preveien, perquè això necessitava temps”.
Una de les particularitats del cop a Lleida va ser que aquest va ser impulsat i recolzat en un primer moment per un grup de civils. Van ser els primers a sortir armats al carrer i, fins i tot, ja hi havia un grup falangista que es trobava empresonat des del dia 13.
Al llibre de Sagués Una ciutat en guerra. Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939) s’apunta que a la Causa General alguns militars parlaven de reunions al llarg del juliol del 1936 per conspirar o informar-se de la revolta que es preparava. Fins i tot apuntaven a reunions a Lleida amb caps militars d’altres ciutats o que el coronel Rafael Sanz, comandant militar de la plaça, feia viatges a Pamplona.
A la Causa General, s’inclou una declaració d’un coronel d’infanteria retirat que va declarar que dies abans d’“esclatar el Movimiento Nacional”, havia tingut converses amb el coronel Sanz, “donant-li a entendre la necessitat de prendre mesures de vigilància” o fins i tot “detencions” d’oficials “pel seu caràcter esquerrà”.
L’ambient era de tensió i incertesa en els dos bàndols en un moment de depressió econòmica internacional. També es vivia a Europa el retrocés de les democràcies i l’auge del feixisme. “En aquell moment no era una cosa rància sinó moderna i atreia determinats sectors de la societat”, destaca Sagués.
“L’Església també tenia una gran influència en el control moral i social de la població i es veia com una agressió el programa de modernització de la República, que no era revolucionari però sí que suposava uns canvis difícil d’assumir per a alguns”, conclou l’historiador.
El 18 de juliol tot va començar a canviar amb un conflicte que trastocaria la història fins als nostres dies.