“L’entrada per l’actual plaça estava tancada, seguia tot en obres”

Montse Magallón i Montse Larios van ser dos de les estudiants que van estrenar l’antic Seminari. Després de completar el primer curs de la carrera de Geografia i Història al Roser, a Cavallers, van iniciar el segon a les aules de la nova seu universitària el 1986. “Veníem d’un edifici que s’havia quedat obsolet”, explica Magallón referint-se al Roser, per la qual cosa les noves aules els van semblar uns espais millors i moderns. S’entrava per la part posterior de l’edifici, la que dona al pàrquing. “L’entrada per l’actual plaça Víctor Siurana estava tancada, seguia tot en obres”, recorden. L’adequació de la part que donava a rambla d’Aragó formava part d’una segona fase, que no es va completar fins força temps després. Jordi Estiarte, actual alcalde de Bellpuig, que hi va iniciar els estudis universitaris el 1988 com a alumne de Geografia i Història de l’Estudi General i els va acabar quan ja era Universitat de Lleida, assenyala que no va poder accedir a aquesta part fins que després d’acabar la carrera va cursar l’antic Certificat d’Aptitud Pedagògica. Tampoc no hi havia ascensors en funcionament, i com que els estudiants de Lletres tenien les aules a la tercera planta, un alumne que anava en cadira de rodes el pujaven en braços entre diversos companys. Magallón i Larios expliquen que la majoria de professors procedien de Barcelona, per la qual cosa concentraven gran part de les classes els dijous i els divendres. Larios recorda que professors i alumnes coincidien de festa, “quan sortíem, a la Sala Europa”. Pel que fa a les instal·lacions, esmenten que els claustres “eren oberts i quan passejaves a l’hivern feia fred”. Entre les anècdotes, els ve a la memòria que durant una nit es van tancar a l’edifici, tot i que cap de les dos no recorda “què reclamàvem”.