El símbol de l’ambició de Lleida per tenir una universitat compleix 40 anys

El Parlament va aprovar la creació de la Universitat de Lleida el desembre del 1991, culminant el projecte que representants de la comunitat universitària, amb el suport de les institucions locals, impulsaven des de feia una dècada. L’estrena el 1986 de l’antic Seminari com a seu de l’Estudi General va ser una gran fita en aquest camí.

“Era un gran edifici al centre de la ciutat i un símbol que Lleida volia tenir una universitat”. Així defineix Roberto Fernández, exrector de la Universitat de Lleida (UdL) el procés que va culminar ara fa 40 anys amb la instal·lació a l’antic Seminari de la seu de l’Estudi General, que aglutinava les titulacions de la Universitat de Barcelona (UB) a la ciutat, que eren Lletres, Dret, Medicina i Infermeria. Per la seua part, la Politècnica de Catalunya tenia Agrònoms, i l’Autònoma, Magisteri. Fernández va participar en aquesta operació com a representant de la facultat de Lletres, que tenia com un altre dels seus referents Manel Lladonosa. Aquest destaca en el seu treball La societat lleidatana i la creació de la Universitat de Lleida contemporània (1968-1991) que “la compra i remodelació del Seminari, amb fons de l’Estat la primera fase i a càrrec de la Generalitat la segona, havien de constituir un salt capital fonamental en la consolidació i dotació d’una infraestructura digna dels estudis universitaris, alhora que aquest edifici es convertia en un signe visible i referencial de la Universitat a Lleida”.

L’estrena va tenir lloc en l’inici del curs 1986-1987. Acollia Lletres i Dret i la seu de l’Estudi General, fins llavors a l’antic convent del Roser, a Cavallers. Les obres no havien acabat, ja que només s’havia executat la primera fase, per la qual cosa la meitat de l’edifici estava tapiat, i la biblioteca va seguir al Roser durant diversos mesos. Tant Lladonosa com Fernández assenyalen que el bisbat va posar la catifa roja per a la compravenda. El traspàs “va ser promogut per l’ajuntament i va comptar amb la col·laboració de la Diputació i les facilitats del bisbat”, indica el primer en el seu text. El segon precisa que sí que hi va haver certes dificultats amb la Generalitat, perquè l’immoble acollia un col·legi, i el Govern apostava perquè seguís allà, juntament amb els estudis universitaris, però finalment va cedir. Fernández afirma que va ser clau el paper de Ramon Torrent, que era la mà dreta del rector de la UB, en una reunió en què van participar totes les parts implicades per concretar com es materialitzava aquesta operació. També subratlla la tasca de Virgilio Aranda, que era gerent de l’Estudi General, a més de la de Víctor Siurana, el president.

La rectora de la UdL, Maria Àngels Balsells, diu que va ser un “encert” que Paeria i Diputació acordessin l’adquisició de l’antic Seminari. “Ha permès situar la seu universitària en una illa del coneixement”, que conforma amb el Museu de Lleida i la Biblioteca.

A més, recorda que l’històric Estudi General va ser la primera universitat de la Corona d’Aragó i de Catalunya. “És un fet molt important i tenim la voluntat de difondre la història de la UdL”, afegeix.