TRIBUNALS
Amplien el permís a una mare soltera però sense indemnització
El TSJC avala que pugui gaudir de les 10 setmanes de l’altre progenitor al ser família monoparental. Revoca el pagament de 1.800 euros al no veure discriminació

Vista de la façana principal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona. - ACN
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avala el dret d’una lleidatana, mare soltera, a gaudir de 10 setmanes més de permís per naixement i cura del menor però revoca que la Seguretat Social l’hagi d’indemnitzar amb 1.800 euros per obligar-la a pledejar. La sentència estima el recurs presentat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que rebutjava haver de pagar la indemnització, al considerar que en aquest cas no hi va haver discriminació per raó de gènere. La qüestió és que la demanda d’aquesta lleidatana va arribar abans que s’establís, el novembre del 2024, el pagament de 1.800 euros als jubilats que havien d’acudir als tribunals després del rebuig per la via administrativa de cobrar el complement de maternitat.
La representació de la demandant de la indemnització al·legava que va sol·licitar en dos ocasions a la Seguretat Social l’ampliació del permís per naixement al ser una família monomarental. El novembre del 2024 el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional que les mares biològiques de famílies monoparentals no poguessin ampliar el seu permís per naixement i cura de fill més enllà de les 16 setmanes, de manera que reconeix que podien ampliar el permís fins a les 26 setmanes. La Secció del Social del Tribunal d’Instància de Lleida plaça número 2 va estimar la demanda de la beneficiària del permís, perquè pogués ampliar-lo amb 10 setmanes addicionals que corresponien a l’altre progenitor. A més, també li va donar la indemnització que sol·licitava de 1.800 euros a l’haver de recórrer als tribunals davant la negativa de la Seguretat Social.
Tanmateix, malgrat que el TSJC no discuteix l’ampliació del permís per naixement i cura de menor, sí que estima la petició de l’INSS i revoca la part de la primera sentència en la qual era condemnada al pagament de la indemnització. Al·lega, en la sentència, que és per un aspecte temporal, ja que va interposar la demanda el desembre del 2023, abans que es dictés la sentència que establia una indemnització per una actuació administrativa discriminatòria. La interlocutòria es pot recórrer davant del Suprem.