Quines preocupacions tenim els joves?
Els joves són una peça clau per al futur del nostre país, tot i que a vegades a les persones adultes i als polítics se n'oblidin, tenim preocupacions i inquietuds, per les que ningú es preocupa o directament s'ignoren sistemàticament.
A mi un dels temes que més em preocupa és el meu futur i la incertesa que aquest té, a l'escola ens ensenyen molts conceptes encarats cap a les proves d'accés a la universitat. Tot i que és una bona decisió jo crec que també ens haurien d'oferir coneixements encarats cap a la vida o formes de gestionar-la. Aquests consells podrien ser sobre com gestionar la nostra economia personal i familiar o quines alternatives podem tenir a les pensions per jubilació públiques, de les quals actualment depenen moltes persones, ja que cada cop més hi ha més persones que arriben a l'edat de jubilació i no ho poden fer perquè no tenen els suficients diners o ningú els ha ensenyat a gestionar-los.
També veig que a la meva generació ja no hi haurà una "jubilació", perquè l'estat no podrà fer front als pertinents pagaments d'aquestes i o bé el que pagarà serà molt inferior del necessari per a viure o directament les pensions deixaran d'existir. Per tant, no tindrem aquesta eina per a viure si ens volem jubilar, una inquietud que tinc en aquest aspecte seria saber quines altres alternatives hi ha per a poder-te jubilar o que em donessin les eines necessàries per a poder aprendre a gestionar els meus diners o simplement tenir els suficients coneixements per adaptar-me al futur.
Una altra preocupació que tinc de cara a la societat és que a Espanya cada cop hi ha més persones que volen ser funcionaris o aquesta és el seu somni a la vida, ja que aquesta visió també fa que hi haguin poques persones emprenedores que intentin realitzar les seves idees i els seus projectes per aportat valor a la societat. Jo crec que si continuem així arribarà el moment en què uns pocs ens manaran a tots, i la població no hi posarem cap remei, això ja ho hem pogut observar recentment, n'és un exemple l'augment de l'edat de jubilació, on vam poder observar que aquí gairebé ningú es va queixar i, en canvi, a altres països com França hi van intentar fer i el poble va fer manifestacions en contra.
En resum, a mi em preocupa com en aquest país tot i haver-hi moltes persones amb accés a l'educació cada cop acceptem més el que ens imposen i no tinguem una visió a futur, només pensem en l'ara i l'aquí, i no tinguem una visió global del món.
