La Seguretat Social recorre al préstec i a la guardiola per pagar les extres de les pensions

El Consell de Ministres va aprovar aquest dijous un crèdit extraordinari de 10.192 milions d’euros que l’Estat transferirà a la Seguretat Social per poder fer front a les dos pagues extres de les pensions d’aquest any, per a l’abonament de les quals també es disposarà de diners del fons de reserva.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la titular d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va explicar que per pagar l’extra d’estiu es concertaran 5.986 milions del préstec de l’Estat i 3.514 milions més del fons de reserva, la denominada guardiola de les pensions, que suma 9.500 milions.

Els dos instruments de finançament, juntament amb els recursos propis que el sistema obté de les cotitzacions socials, permetran afrontar l’abonament el mes que ve dels 17.218 milions que sumen les dos pagues del juliol, l’ordinària i l’extraordinària, i la liquidació de l’IRPF associat.

El sistema públic necessita una reforma, que requereix el difícil consens dels partits

Amb això, el fons es redueix a 11.602,16 milions, l’equivalent a l’1,04% del PIB, amb un valor de mercat estimat d’11.677 milions d’euros. Fins aquest dijous s’acostava als 15.000 milions. Báñez va recordar que el crèdit de l’Estat, que estava previst en els pressupostos del 2017, que van entrar en vigor aquest dijous, no reporta interessos i té una cancel·lació prevista de deu anys a partir del 2018.

La utilització de part del préstec té com a finalitat mantenir les reserves del fons sense haver de desinvertir actius, amb la penalització que això comportaria. Sobre aquesta qüestió, la ministra va apuntar que els recursos que agafen del fons corresponen al venciment natural d’actius i cupons durant el primer semestre de l’any.

“S’ha optat per combinar dos instruments finançadors per garantir el pagament puntual i complet de les pagues”, va dir Báñez, que va afegir que el Govern central ha de buscar els mecanismes per sufragar les necessitats del sistema, mentre l’ocupació per si sola no sigui suficient per cobrir-les.

Com va publicar SEGRE diumenge passat, el sistema públic de pensions necessita una nova reforma que requereix l’acord dels partits, segons el diagnòstic comú, encara que no hi ha consens sobre les mesures a prendre.

A Lleida, la recaptació de les cotitzacions socials només és capaç de costejar les pensions fins al setembre, i la nòmina de la gent gran de l’octubre al desembre i l’extra de Nadal requereix finançament extern. El desfasament és de 289 milions d’euros a l’any a les comarques de Ponent.

Brussel·les proposa crear plans de pensions privats europeus La Comissió Europea va proposar aquest dijous la creació de plans de pensions privats europeus amb característiques bàsiques comunes, que seran transferibles entre estats membres i als quals els clients podran contribuir independentment del país de la Unió Europea en el qual resideixin. L’Executiu comunitari va plantejar la creació d’un nou producte financer voluntari que podrà ser comercialitzat tant per companyies d’assegurances com per bancs, fons d’inversió o gestors d’actius. Brussel·les va emfatitzar, no obstant, que aquests productes (PEPP per les seues sigles en anglès) busquen complementar els plans de pensions nacionals i en cap cas reemplaçar-los o harmonitzar-los. Els clients potencials seran totes aquelles persones disposades a estalviar per a la jubilació, encara que els plans de pensions europeus són “particularment atractius” per a empleats que hagin de desplaçar-se i per als autònoms.