Desenes de milers de bascos uneixen les capitals en favor del dret a decidir
Entre el recorregut de 202 quilòmetres hi ha hagut punts dedicats al suport a Catalunya
Desenes de milers de persones, més de 175.000 segons els organitzadors, han participat avui en la cadena humana que ha partit de Sant Sebastià i ha acabat a Vitòria després de passar per Bilbao en favor del dret a decidir a Euskadi.
Els organitzadors d’aquest esdeveniment, la plataforma Gure Esku Dago (Està a les nostres mans), ja van anunciar ahir que havien aconseguit les 100.000 adhesions que necessitaven per unir les tres capitals basques en una cadena en què han participat dirigents dels partits i sindicats nacionalistes.
La mobilització ha acabat davant al Parlament Basc i allà li ha donat suport amb la seua presència la seua presidenta, Bakartxo Tejeria, i diversos càrrecs i parlamentaris del seu partit, el PNB, i d’EH Bildu.
Entre el recorregut de 202 quilòmetres hi ha hagut punts dedicats al suport a Catalunya, amb participació de membres de l’ANC, Òmnium Cultural, ERC i la CUP, i als condemnats per agressió a dos guàrdies civils i les seues parelles a Alsasua (Navarra).
A més de Tejeria han secundat la crida en favor del dret d’autodeterminació els alcaldes de les tres capitals i els diputats generals d’Àlaba, Bizkaia i Gipuzkoa, tots ells del PNB. També van anunciar la seua presència els exlehendakaris Juan José Ibarretxe i Carlos Garaikoetxea.
En finalitzar la cadena, Angel Oiarbide, portaveu de Gure Esku Dago, ha llegit un manifest en el qual ha afirmat que l’"exercici del dret a decidir serà clau en el pròxim cicle perquè és un instrument fonamental per garantir la convivència a llarg termini i perquè, tenint com a únic límit la voluntat democràtica de la ciutadania, permet defensar tots els projectes polítics en igualtat, sense exclusions".
"Només volem prendre la paraula, aprofundint en la democràcia, per decidir de forma sobirana", ha afegit Oiarbide qui ha afirmat que "aquest poble ha deixat molt clar que no està disposat a fer passos enrere en els seus objectius".
Ha subratllat que s’està obrint un "nou cicle de convivència, sobirania i decisió" i que amb mobilitzacions com la d’avui s’ha demostrat que els bascos volen "decidir el futur polític", que tenen "necessitat de decidir".
A l’última persona que componia la cadena humana li ha arribat el document que han denominat Pacte Ciutadà, en el qual es recullen les 2.019 raons en favor del dret a decidir exposades pels ciutadans que han participat en sessions participatives prèvies i que faran arribar als parlaments basc i navarrès.
La cadena ha començat a formar-se passades les 11.00 hores al Boulevard de Sant Sebastià. En el quilòmetre u de la iniciativa ha estat el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, qui ha considerat "molt positiu" que "al final" dos processos d’"emancipació o d’autodeterminació" com el d’"Euskal Herria" i el de Catalunya "trobin punts de connexió i de col·laboració".
El coordinador general d’EH Bidu, Arnaldo Otegi, ha indicat en un missatge que ha penjat a les xarxes socials des d’Elgoibar, on ha participat en la cadena, que aquesta iniciativa "envia un missatge a la Unió Europea i als Governs d’Espanya i França" de què "aquesta vella nació vol decidir lliurement i democràticament el seu futur i ho farà".
En el centre de Bilbao han pres part en la mobilització el president del PNB, Andoni Ortuzar; la presidenta de la formació a Bizkaia, Itxaso Atutxa; i l’alcalde de la vila, Juan Mari Aburto, entre altres representants polítics i institucionals d’aquest partit.
En el quilòmetre anterior, a la cèntrica plaça Moyúa de Bilbao, s’ha ajuntat una representació catalana que ha portat mocadors grocs i pancartes en suport als polítics catalans presos i fugits.
Allà s’han donat cita la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el representant de Ómnium Ignasi Termes; la integrant lleidatana de la CUP Mireia Bayona; i la representant de Junts Per Catalunya Aurora Madaula rere pancartes en les quals es demandava la posada en llibertat dels polítics catalans presos.