El Congrés aprova l'exhumació de Franco amb l'abstenció del Partit Popular i Ciutadans

El Congrés dels Diputats va aprovar ahir el decret llei per a l’exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos, amb l’abstenció del PP i de Ciutadans (Cs). La votació va finalitzar amb 172 vots a favor, 164 abstencions i 2 vots en contra de diputats del Partit Popular (PP). Un d’ells és el lleidatà José Ignacio Llorens, que va assegurar a SEGRE que “va ser un error”.

D’aquesta manera, el decret llei, presentat pel Govern de Pedro Sánchez el passat 24 d’agost, es va validar amb majoria absoluta a la Cambra Alta. L’exhumació queda amb empara jurídica i permet treure les restes del dictador del paratge de Cuelgamuros. Una acció encara sense data concreta. El PSOE només va indicar que ho faria a finals d’any.

El procediment d’urgència per a la llei permet reduir els terminis a la meitat i alleugerir l’exhumació

Calvo acusa el PP i Cs de “posar-se de perfil” davant la dictadura amb les abstencions

El que sí que confirma l’aprovació és el tràmit del text com a projecte de llei amb procediment d’urgència, una cosa que implicarà reduir els terminis habituals a la meitat. La categoria de projecte de llei prové de l’acord entre l’Executiu espanyol i grups opositors, que d’aquesta manera podran formalitzar les seues aportacions per a la reforma de la Llei de Memòria Històrica del 2007. Una cosa que representa la base del text aprovat ahir.

El decret afegeix un tercer apartat a l’article 16 de la Llei de Memòria per deixar clar que “al Valle de los Caídos només podran jeure les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, com a lloc de commemoració, record i homenatge a les víctimes de la contesa”.

Durant el debat al Congrés, tots els grups parlamentaris van coincidir que l’enterrament de Franco al Valle de los Caídos va ser “una atroç anomalia històrica”, ja que “no té sentit que estigui al costat de les seues víctimes”. Pel que fa als vots, Partit Popular i Ciutadans es van abstenir, però també s’hi van sumar Unió del Poble Navarrès i Fòrum Astúries. Quant als favorables, van venir de PSOE, Units Podem, PNB, ERC, PDeCAT, Compromís, EH Bildu, Coalició Canària i Nova Canàries, cosa que ja estava prevista.

En relació amb els familiars del caudillo, aquests segueixen tenint quinze dies per confirmar al Govern espanyol quina serà la destinació de les restes de Franco, aportant els documents i autoritzacions necessàries. En cas que no contestin o hi hagi discrepàncies entre ells, serà l’Executiu el que decideixi la nova destinació de les restes en un lloc “adequat”, segons assegura el Govern, sense voler revelar les opcions que hi ha.

Des de la Moncloa garanteixen que els treballs d’exhumació es realitzaran amb discreció i decòrum per evitar que, si l’opinió pública és conscient del dia i hora d’aquests treballs, arribi una allau de curiosos o exaltats a la basílica.

S’ha de recordar que Franco és l’única persona que jeu al Valle de los Caídos i no va ser víctima del seu propi règim franquista i de la Guerra Civil. De fet, el mausoleu va ser construït entre el 1941 i el 1959 per uns 20.000 homes, molts d’ells presos polítics de la contesa.