Al límit de la normalitat excepcional

Any rere any, la Sala de Plens del Tribunal Suprem, que és una de les estances més nobles de l’antic convent de les Salesas Reales en el qual s’allotja la cúspide judicial espanyola, ha estat reservada per les altes instàncies per allotjar els seus majors fastos. Cada mes de setembre, el rei ha ocupat el lloc principal de la seua estrada per presidir la inauguració del curs judicial. I serà precisament al davant aquesta mateixa tribuna en la qual s’acomoda el cap de l’Estat on s’asseuran els dotze líders independentistes acusats de “derogar la Constitució” i “declarar la independència d’una part del territori” fent servir la “violència” i “malversant fons”. Les formes, que al món judicial poden pesar més que el contingut, i sinó que l’hi recordin al magistrat Llarena, que va veure com Bèlgica no entrava a examinar el fons de les seues euroordres contra Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig per un defecte formal, denoten que aquest procés no és un més. Certament, aquest lloc serà testimoni mut del que ha estat qualificat com el judici més important des del 1975. I és que és la segona vegada que un reu s’enfrontarà càrrecs per rebel·lió a Espanya des de la mort del dictador Francisco Franco. Fins ara, només el cop d’Estat del 1981 havia merescut tal acusació.

A banda i banda dels magistrats que torejaran amb aquesta prova de foc per a Espanya, hi haurà les defenses i els acusadors, Fiscalia, Advocacia de l’Estat i Vox. El públic, disposat al darrere dels acusats, també farà patent que res del que passa entre aquelles quatre parets és normal.

Una sala noble, un públic selecte i una logística excepcional constaten la singularitat del procés

El president Torra i el vicepresident Aragonès ja han avançat que presenciaran algunes de les maratonianes sessions de vuit hores. També dos o tres familiars podran assistir cada dia en primera persona a les vistes. Fins i tot l’excepcionalitat del moment ha obligat a un rentat de cara de la mateixa Sala de Plens, que, sota el pretext d’una “restauració”, ja no llueix la talla del Crucifix que va penjar d’una de les parets entelades des dels principis del franquisme fins al desembre passat.

El Suprem, poc acostumat a treballar com a primera instància, també s’ha vist obligat a elaborar un pla de seguretat que privi el món de contemplar fotogrames addicionals als del senyal de televisió que ofereix el mateix tribunal. Així mateix, per a les aturades, s’ha habilitat una sala en la qual hi pugui haver els nou enjudiciats presos. Però, malgrat els luxes del Suprem, l’edifici no compta amb calabossos. Tot apunta que seran portats a l’Audiència Nacional per als àpats. També arribaran allà cada dia des d’Alcalá-Meco i Soto del Real, i des d’allà sortiran cap al presidi al vespre. La presència del català també farà del procés una rara avis. Els lletrats dels acusats encara no han decidit si utilitzaran la llengua catalana ni quan, encara que la llei els dóna dret a fer-ho.

Una altra incògnita és si el tribunal optarà per la traducció simultània o la posterior, que podria dificultar les declaracions. Tot preparat perquè el judici arranqui el dia 12, amb gran expectació.

Això serà possible gràcies al senyal de televisió que ofereix RTVE als mitjans que ho han sol·licitat.

D’aquesta manera, des de SEGRE.com es portarà a terme un seguiment exhaustiu de cadascuna de les jornades mentre duri el judici, que s’espera de diversos mesos, i amb aquest objectiu des de la redacció digital s’ha preparat un “minut a minut” amb l’explicació del que vagi passant a la sala de l’Alt Tribunal, les declaracions, les proves o els comentaris que vagin suscitant. Aquests comentaris curts del que vagi passant durant el judici enllaçaran amb les notícies que des de la redacció es vagin elaborat relacionades pel procés, així com imatges i vídeos que es puguin anar generant amb les reaccions. LleidaTV, per la seua part, acompanyarà l’emissió d’informacions i comentaris.