JUSTÍCIA REFORMA
Estrasburg insta Espanya a acotar les injúries a la Corona
Alerta de les creixents condemnes de presó contra artistes || El ministre Campo assegura que treballa per buscar l'“equilibri”
Manifestació demanant la llibertat de Pablo Hasél a Lleida.
La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, ha demanat a Espanya que es despenalitzi la difamació i els insults religiosos i que es modifiqui la regulació respecte als insults a la Corona i l’enaltiment del terrorisme per evitar un càstig “innecessari o desproporcionat”.
En una carta enviada al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, amb data de l’11 de març divulgada ahir, Mijatovic assenyala l’“impacte negatiu” d’alguns articles del Codi Penal, que tenen un “efecte atemoridor” sobre l’exercici de la llibertat d’expressió, “un dret d’importància crucial per a un debat públic lliure i plural”.
El cosí del rei emèrit Àlvar d’Orleans estava ahir citat a declarar davant del jutge
Encara que no expressament, Mijatovic al·ludeix a la missiva al cas del raper lleidatà Pablo Hasél o del mallorquí Valtònyc, al cridar l’atenció sobre el fet que “en els últims anys un creixent nombre de sentències penals, incloses de privació de llibertat, han estat dictades contra artistes per cançons controvertides” i contra activistes en xarxes socials per “declaracions considerades ofensives, incloses declaracions concebudes com a humor”, partint dels delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la monarquia.
El ministre va respondre a aquesta estirada d’orelles que el Govern espanyol està treballant en una reforma penal per aconseguir l’“equilibri” entre la llibertat d’expressió i altres drets “delimitant més clarament quina és la conducta sancionada en aquests delictes [enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona]” i “ajustar les penes a la gravetat de la conducta”, per “garantir més seguretat jurídica” i evitar l’efecte dissuasiu.
D’altra banda, ahir estava previst que el cosí de Joan Carles I, Àlvar d’Orleans Borbó, testifiqués al Tribunal Suprem per aclarir si va actuar com a testaferro del rei emèrit, al gestionar els fons de la Fundació Zagatka, que li va pagar al monarca 8 milions d’euros en vols. No obstant, no va transcendir res d’aquesta declaració.
