JUSTÍCIA CORRUPCIÓ
Advocacia de l'Estat exonera Pujol i demana 25 anys per al primogènit
Es desmarca de Fiscalia a l'acusar només dos fills i l'exdona del més gran de tots || L'acusació calcula en 7,7 milions d'euros el frau del clan a Hisenda
Imatge d’arxiu de Jordi Pujol Ferrusola, a l’arribar a l’Audiència Nacional.
L’Advocacia de l’Estat demana vint-i-cinc anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en un escrit d’acusació que no s’adreça contra el pare, processat pels delictes d’organització criminal o associació il·lícita.
En el seu escrit de qualificació presentat davant de l’Audiència Nacional, l’Advocacia atribueix quatre delictes al més gran dels Pujol i a la seua exesposa Mercè Gironès, per a qui sol·licita disset anys i mig de presó –falsedat documental, contra la Hisenda pública, blanqueig de capitals i frustració de l’execució– i reclama quatre anys i mig per al seu germà Josep.
A més de les penes de presó, exigeix a Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès la quantitat de 7.768.127 euros en concepte de responsabilitat civil pels delictes contra la Hisenda Pública corresponents al pagament de l’IRPF dels exercicis del 2007, 2008, 2009, 2010 i 2012.
En canvi, l’Advocacia de l’Estat ha decidit no demanar penes per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la seua dona, Marta Ferrusola, ni cinc dels seus fills, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer, en un cas que té la clau en el presumpte origen il·lícit de la fortuna familiar. El clan, tanmateix, està processat pel jutge per presumpta organització criminal.
En tot cas, i com ja feia l’escrit de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat considera que els Pujol Ferrusola es van aprofitar del càrrec que el pare va ostentar entre els anys 1980 i 2003 per acumular grans quantitats de diners que van ocultar a Hisenda. L’escrit apunta com a líders de les operacions tant Pujol Ferrusola com la seua mare, Marta Ferrusola.
El text indica que els germans es van repartir els diners als comptes a Andorra a través de transferències o ingressos en efectiu –acusant, a més, els banquers andorrans de connivència–, però també assenyala altres ingressos en comptes situats en paradisos fiscals. De la mateixa manera, indica que, seguint les ordres del germà gran, alguns dels altres fills de l’expresident van crear estructures societàries al marge de la hisenda espanyola per transferir els fons.
