La UE reconeix que haurà d'adoptar "tard o d'hora" mesures contra el gas i petroli rus

La Unió Europea (UE) impulsarà més sancions a Rússia, que passen per prohibir la importació de carbó, sense descartar mesures contra el petroli i el gas, mentre Rússia anuncia que denunciarà les sancions econòmiques en els tribunals internacionals.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el del Consell Europeu, Charles Michel, es van mostrar aquest dimecres partidaris d’abordar un embargament del petroli i el gas russos després de la proposta de prohibir les importacions de carbó que, previsiblement, rebrà avui el vistiplau polític dels Vint-i-set.

"Aquestes sancions no seran les últimes. Sí, hem prohibit (la importació de) carbó, però ara hem de mirar el petroli i haurem de mirar els ingressos que Rússia obté d’aquests combustibles fòssils", va recalcar Von der Leyen davant del Parlament Europeu.

"Hem de fer tot el possible per aturar les atrocitats. Estem reforçant les sancions per mantenir una pressió màxima sobre el Kremlin. El nou paquet de sancions prohibeix les importacions de carbó rus i crec que les mesures sobre el petroli i fins i tot el gas russos seran necessàries tard o d’hora", va compartir per la seua part Michel.

Rússia denunciarà

Rússia denunciarà les sancions econòmiques en contra seu davant de tribunals internacionals pels intents d’alguns països de "suprimir el dret a la propietat privada" en relació amb els actius d’empreses russes, ha declarat avui el vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev. "Els opositors de Rússia, o més ben dit els seus enemics, han d’entendre que afrontaran una gran quantitat de litigis en els tribunals", va escriure Medvédev a Telegram. Va precisar que es refereix tant als tribunals nacionals d’Europa, com dels Estats Units i tribunals internacionals.

A més, Rússia prendrà mesures de represàlia en cas que la UE adopti aquest dimecres un cinquè paquet de sancions contra el país per la seua ofensiva militar a Ucraïna, ha dit avui el viceministre d’Exteriors rus Alexandr Grushkó.

Investigar Butxa

La matança de centenars de civils a Butxa, a la perifèria de Kíiv, descoberta després del replegament de les tropes russes, continua sent un focus d’atenció dels governs i dels mitjans. La Xina, aliada de Moscou però que es mou en l’ambigüitat, ha assegurat avui que "cal basar qualsevol acusació en els fets" en referir-se a la massacre de Butxa. "Les informacions i les imatges sobre la mort de civils a Butxa són molt preocupants però cal assegurar-se de la veritat. Les qüestions humanitàries no s’han de polititzar, i qualsevol acusació ha de basar-se en els fets", ha afirmat avui sobre això el portaveu del Ministeri de Asuntos Exteriores Zhao Lijian. El portaveu va instar "totes les parts" a "contenir"-se i a "evitar acusacions sense base en els fets".

Una altra potència, l’Índia, es va mostrar aquest dimecres "profundament" preocupada per la massacre de Butxa, que va condemnar "enèrgicament" sense esmentar Rússia ni la suposada participació de Moscou en els assassinats, al mateix temps que va tornar a recordar la seua "neutralitat" en el conflicte. El ministre d’Exteriors indi, Subrahmanyam Jaishankar, va dir al Parlament que "es tracta d’una qüestió extremadament seriosa i donem suport a la petició d'una investigació independent", una postura ja expressada pel país asiàtic ahir, davant del Consell de Seguretat de Nacions Unides. 

Comunicat de guerra

L’alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, va denunciar aquest dimecres que les tropes russes que mantenen assetjada aquesta ciutat ucraïnesa "estan provant de tapar les seues empremtes" i han començat a operar amb crematoris mòbils per fer desaparèixer les "empremtes dels seus crims". "Fa una setmana, algunes estimacions cauteloses van situar el nombre de morts en 5.000. Però atesa la mida de la ciutat, la destrucció catastròfica, la durada del bloqueig i la ferotge resistència, desenes de milers de civils de Mariúpol podrien haver estat víctimes dels ocupants russos", va subratllar.

A Mariúpol, una ciutat a la vora del mar d’Azov que va arribar a tenir mig milió d’habitants, amb prou feines hi queden unes 160.000 persones que, segons el govern de Kíiv, no disposen d’aigua, electricitat, medicines ni altres serveis bàsics a causa dels atacs i el setge que són objecte des de fa setmanes per les tropes russes.

A més, l’Exèrcit rus ha llançat aquesta nit un atac aeri al sud d’Ucraïna contra una instal·lació petrolera a Novomoskovsk, a la regió de Dnipropetrovsk, en el que sembla un altre intent de Moscou de destruir les infraestructures del país veí.

Segons el president del Consell Regional de Dnipropetrovsk, Mykola Lukashuk, "un atac amb coets va colpejar el dipòsit de petroli a Novomoskovsk" i "un altre coet va assolir una planta al districte de Synelnykove. Afortunadament, ningú no va morir ni va resultar ferit en el bombardeig". Avui ha transcendit que els atacs russos contra Mikoláiv van tocar almenys dos hospitals en una zona residencial d’aquesta ciutat del sud d’Ucraïna, segons Metges sense Fronteres (MSF), un dels equips de les quals va presenciar el bombardeig quan estava de missió.

L’equip de quatre persones, que s’havia desplaçat des de la seua base a Odessa, es trobava a Mikoláiv perquè col·labora amb una organització local, va explicar aquest dimecres a Efe una portaveu de l’entitat. En un comunicat, el cap de la missió de MSF a Ucraïna, Michel Olivier Lacharité, va explicar que en una desena de minuts el seu personal va poder presenciar diverses explosions. En sortir, van veure ferits "i almenys un cadàver", va afegir Lacharité, que va reconèixer no poder donar el nombre exacte de víctimes.