Moscou i Kíiv s'acusen de la matança de 50 presoners de guerra ucraïnesos a Donetsk

Les autoritats russes i ucraïneses es van creuar ahir acusacions d’haver assassinat almenys cinquanta presoners ucraïnesos que estaven en un centre penitenciari sota control de forces prorusses a Donetsk a la localitat de Elénovka (també coneguda com a Olénivka, en ucraïnès). Rússia va responsabilitzar ahir el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i els Estats Units de la “matança”. Moscou va confirmar la mort de 50 dels 193 presoners ucraïnesos que es trobaven a la penitencieria, entre els quals figurarien membres del batalló ultranacionalista Azov, considerats “nazis” per les autoritats russes.

Tant l’Exèrcit rus com els separatistes prorussos mantenen que l’atac va ser perpetrat amb míssils Himars, subministrats per Washington a l’Exèrcit ucraïnès. Mitjans oficials russos van informar de la troballa de fragments d’aquests míssils al lloc del sinistre, encara que Kíiv va negar rotundament ser l’autor del bombardeig contra els seus propis homes.Per la seua banda, Ucraïna va demanar a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) que enviï una missió a Donetsk per investigar aquest atac. “El bombardeig és un cínic acte de terrorisme per part de la Federació Russa, una provocació militar i una clàssica operació de falsa bandera per tal d’ocultar crims de guerra, desacreditar les forces armades ucraïneses i incrementar les tensions a la societat ucraïnesa”, van afirmar en un comunicat l’Exèrcit, el ministeri de Defensa, els serveis de seguretat i la defensora del poble d’Ucraïna. El fet que els presoners fossin traslladats a les instal·lacions d’aquesta localitat poc abans de l’atac, així com l’absència d’hostilitats en aquest emplaçament, demostren que es tracta d’una operació premeditada, van agregar.

El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va transmetre al seu homòleg ucraïnès, Dmitró Kuleba, les seues condolences per la defunció de cinquanta presoners ucraïnesos en un centre penitenciari de l’autoproclamada República Popular de Donetsk i va prometre que Washington farà que Rússia reti comptes per les seues “atrocitats”.El nord-americà Institut d’Estudis de la Guerra (ISW, per les sigles en anglès) admet avui al seu informe diari que, de moment, és “incapaç” de determinar el bàndol responsable de l’atac, encara que sí que va indicar que les imatges disponibles recolzen més la postura ucraïnesa.Paral·lelament a l’intercanvi d’acusacions, l’ambaixada russa al Regne Unit va argumentar en un comunicat que els membres de l’ultradretà batalló Azov mereixen una “mort humiliant”, per la forca. La Secretaria General de les Nacions Unides s’ha ofert per investigar aquest bombardeig. No obstant, només enviarà aquesta missió d’investigació si rep “el permís de les dos parts”, en relació amb Kíiv i Moscou.

Gazprom suspèn el subministrament de gas a Letònia

El consorci gasístic rus Gazprom va anunciar ahir la suspensió immediata del subministrament de gas a la veïna Letònia. “Avui Gazprom ha suspès el subministrament de gas a Letònia en el marc de la sol·licitud del mes de juliol a causa de les violacions de les condicions de selecció de gas”, va assenyalar la corporació russa en un breu comunicat. Això s’esdevé l’endemà que el país bàltic anunciés la represa de les importacions de gas rus a través d’una companyia mediadora.

En el seu moment, Letònia i les altres dos repúbliques bàltiques, Estònia i Lituània, es van negar a acceptar l’exigència de Rússia de pagar el gas en rubles.A mitjans del mes de juliol el Parlament letó va aprovar prohibir totalment la importació de gas del gegant rus a partir de l’1 de gener del 2023. Letònia compta amb un gran dipòsit subterrani de gas a la ciutat d’Incukalns, operada per Conexus Baltic Grid, una xarxa unificada de distribució i emmagatzemament de gas per als tres països bàltics. Segons els comptes de Gazprom, Letònia va rebre el 2019 i el 2020 més de 1.600 milions de metres cúbics de gas anuals.Gazprom va retallar dimecres el bombatge de gas a Alemanya a la cinquena part de la capacitat del gasoducte Nord Stream, decisió que Berlín considera una “estratègia de guerra”.

Kíiv prepara l’evacuació de residents de Donetsk

La viceprimera ministra d’Ucraïna, Irina Veresxuk, va anunciar ahir que el Govern ha començat els preparatius per ordenar l’evacuació obligatòria de la regió de Donetsk abans de l’hivern atesa la destrucció gairebé total de la infraestructura de subministrament de calefacció pels combats contra les forces russes.

Maniobres occidentals a Finlàndia

Un total de 750 militars nord-americans, britànics i finlandesos van participar aquests dies en els exercicis Guineu Vigilant que es van desenvolupar en territori nòrdic del futur estat membre de l’OTAN, segons va anunciar el ministeri de Defensa del Regne Unit.

Vaixell sirià confiscat amb cereal ucraïnès “robat”

La Fiscalia General del Tribunal de Cassació del Líban va ordenar ahir la confiscació al port del vaixell Laodicea, de bandera siriana, sota sospita de transportar cereal robat d’Ucraïna.

Kíiv ha assenyalat Rússia des del començament del conflicte per robar el gra que estava a les sitges en territori ocupat per transportar-lo en el seu propi benefici, acusació que Moscou nega de forma categòrica.