SEGRE

VOTACIÓ BALANÇ

El centredreta s'imposa a Portugal per la mínima

Avenç també de la ultradreta, que se situa com a tercera força

La taxa d'abstenció va assolir entre el 32 i el 38%

El líder de la coalició Aliança Democràtica, Luís Montenegro.

El líder de la coalició Aliança Democràtica, Luís Montenegro. - EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La coalició conservadora Aliança Democràtica (AD, centredreta) anava guanyant ahir a la nit amb el 29,6% dels vots en les eleccions legislatives de Portugal, amb el 95,04% escrutat al tancament d’aquesta edició. Al darrere, amb el 28,43% se situa el Partit Socialista (PS), i com a tercera força apareix l’ultradretà Chega, amb el 18,60% dels suports, segons dades del ministeri d’Administració Interna. El seguien Iniciativa Liberal (4,62%), el Bloc d’Esquerra (4,13%) i l’aliança de comunistes i ecologistes CDU (2,98%). Els resultats van indicar un gir del país cap a la dreta, després de més de vuit anys de Govern del primer ministre socialista António Costa. En aquest sentit, van revelar un gran avenç de la ultradreta, que en les legislatives del 2022 va aconseguir dotze escons amb el 7,18 per cent dels sufragis.

Uns 10,8 milions de votants estaven cridats a les urnes ahir a Portugal, en uns comicis on els candidats favorits per convertir-se en primer ministre eren el socialista Pedro Nuno Santos i el conservador Luís Montenegro (AD). Al principi dels comicis, els dos van expressar la seua esperança que hi hagués una participació alta. “És el dia més gran de la nostra democràcia”, va comentar Santos, que va assenyalar que “és important que la gent participi. És un dia molt important”. En aquest sentit, el candidat socialista va posar èmfasi en la necessitat que els portuguesos transmetin als seus fills la importància d’acudir a les urnes. La taxa d’abstenció es va situar entre el 32 i el 38 per cent. Aquestes eleccions van arribar poc més de dos anys després de les anteriors, a causa que la tercera legislatura de Costa, malgrat que es preveia com la més estable perquè tenia majoria absoluta, es va truncar a la meitat. El primer ministre, al poder des del 2015, va renunciar el 7 de novembre al saber-se investigat per irregularitats en negocis del liti, l’hidrogen i un centre de dades, malgrat que la Fiscalia amb prou feines ha divulgat informació del cas i a data d’avui no hi ha cap acusació formal.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking