POLÍTICA
Alemanya prepara la ‘gran coalició’
El conservador Merz aposta per tancar un govern amb els socialdemòcrates abans de Setmana Santa. Política exterior, immigració i economia, punts clau en què han d’arribar a acords

Friedrich Merz vol unes negociacions ràpides per conformar el seu executiu. - EFE/EPA/HANNIBAL HANSCHKE
El conservador Friedrich Merz, el partit del qual (Unió Cristianodemòcrata, CDU) i la seua germana bavaresa Unió Socialcristiana (CSU) van guanyar diumenge les eleccions a Alemanya, podrà governar en una “gran coalició” amb els socialdemòcrates després de quedar certificat que el populista d’esquerres Aliança Sahra Wagenknecht queda fora de la Cambra Baixa. El bloc conservador aconsegueix un 28,6% dels vots i 208 escons en una Cambra Baixa de 630 seients, i els socialdemòcrates (SPD) un 16,4%, el seu pitjor resultat en la història, i 120 mandats al Bundestag, cosa que els proporciona una majoria de 328 diputats en total.
Friedrich Merz va dir ahir que la seua força ha rebut un clar mandat per formar un govern de coalició entre conservadors i socialdemòcrates, que en els propers dies començaran les primeres converses i que confia a tenir-les tancades abans de Setmana Santa. Merz va assenyalar que ha rebut en el presídium del partit i del comitè executiu “el ple suport i suport” a intentar crear una “gran coalició” amb el Partit Socialdemòcrata, que va quedar en tercer lloc en els comicis, darrere de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), amb el 20,8%, que serà la primera força a l’oposició.
Merz va explicar que els conservadors parlaran amb els socialdemòcrates sobre tres grans temes, uns dels quals és la política exterior i de seguretat. “Especialment després de les declaracions de Washington de la setmana passada, està clar que ara els europeus hem de ser capaços d’actuar molt ràpidament, la qual cosa els europeus també han d’organitzar la seua pròpia capacitat de defensa molt ràpidament”, va recalcar. “Aquesta és una qüestió que té prioritat absoluta en les properes setmanes, n’hem de parlar”, va insistir. La segona gran qüestió, va dir, és l’assumpte “no resolt de la migració” irregular. “Tots vostès recorden el debat que vam mantenir l’última setmana de gener sobre la llei de limitació de la immigració que vam proposar. Suposo que els socialdemòcrates estaran disposats, per descomptat, a debatre aquestes qüestions amb nosaltres i resoldre aquest problema”, va assenyalar. Merz es referia al projecte de llei que no va aconseguir aprovar malgrat haver acceptat el vot a favor de la ultradreta per primera vegada, trencant així un tabú al Parlament per endurir la política migratòria amb devolucions en calent i deportacions massives, entre altres mesures, cosa que l’SPD va qualificar de contrari al Dret comunitari. El tercer gran tema sobre el qual ambdós partits s’han de posar d’acord és la situació econòmica, ja que Alemanya pot encadenar el 2025 el tercer any de recessió i, sobretot, la de la malmesa indústria germànica. Pel seu costat, el copresident del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) Lars Klingbeil va afirmar ahir que la seua formació està oberta a entaular converses, però va destacar que la pilota és ara a la teulada de Friedrich Merz.
Es tracta del millor resultat d’un partit ultradretà alemany en unes eleccions des de l’ascens de l’Alemanya nazi, gràcies principalment a la seua victòria en els cinc estats que una vegada van conformar l’Alemanya comunista, amb l’excepció feta de la zona oriental de Berlín, on ha guanyat L’Esquerra.
Als estats federats de Brandenburg, Turíngia, Saxònia, Saxònia-Anhalt i Mecklenburg-Pomerània Occidental, l’AfD s’ha imposat per aclaparadores majories que van des del 32,5 fins al 38,6% dels vots.
Els resultats també han mostrat que l’AfD ha tingut millors resultats a les zones rurals i en ciutats petites de tot el país, mentre que els percentatges a les grans urbs han estat pitjors.
Aclaparador suport a la ultradreta a l’antic flanc oriental
La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) ha estat la gran triomfadora de les eleccions de diumenge, amb permís de la Unió Democristiana (CDU) de Friedrich Merz, després de quedar segona amb el 20,8% dels vots i obtenir un aclaparador suport als territoris de l’antiga República Democràtica Alemanya.