Pequín eleva la pressió sobre els EUA mentre activa el front diplomàtic amb Europa

El Govern de la Xina va decidir ahir respondre a l’última pujada dels aranzels impostats a les seues exportacions pels Estats Units elevant a partir d’avui, 12 d’abril, del 84 al 125% la tarifa addicional aplicada sobre les mercaderies nord-americanes importades. Va indicar que si Washington continua apujant els gravàmens als productes procedents del gegant asiàtic Pequín no respondrà, ja que amb el nivell aranzelari actual “no existeix acceptació al mercat per a les mercaderies nord-americanes exportades a la Xina”. “Si els Estats Units continuen jugant amb les xifres dels aranzels, la Xina ho ignorarà”, van reiterar les autoritats xineses, advertint que, si Washington insisteix a continuar violant substancialment els drets i interessos de la Xina, Pequín contraatacarà amb fermesa i lluitarà fins al final.

En paral·lel, el president xinès, Xi Jinping, va demanar ahir al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que la Xina i Europa s’oposin a les “pràctiques intimidatòries unilaterals” i “protegeixin conjuntament la globalització econòmica”. Es tracta de les primeres declaracions públiques de Xi des que va esclatar l’actual escalada aranzelària amb els Estats Units.

Durant la trobada amb Sánchez a Pequín, el mandatari va defensar el multilateralisme com a via per preservar l’estabilitat global i va assegurar que el seu país mantindrà les maneres “sense importar com canviï la conjuntura externa”. Xi va subratllar que la Xina i la Unió Europea són “ferms defensors del lliure comerç” i va expressar la seua voluntat de consolidar la confiança mútua amb països com Espanya. Sánchez, per la seua banda, va qualificar el país asiàtic com un “soci imprescindible” per abordar els reptes globals i va assegurar que Espanya donarà suport a unes relacions sòlides i equilibrades entre Brussel·les i Pequín. Mentrestant, els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea van assegurar que el bloc adoptarà represàlies si no hi ha una solució negociada a la guerra comercial iniciada pel Govern de Donald Trump que, van advertir, colpejarà més l’economia nord-americana que l’europea. La Comissió Europea estima una reducció de fins al 3,3% del PIB dels Estats Units i del 0,6% a la Unió Europea fins al 2027 si estableixen aranzels permanents del 20% o si es posen en marxa més represàlies, segons els primers càlculs de l’Executiu comunitari, que preveuen un impacte més gran en l’economia nord-americana. “Aquestes simulacions no poden ser totalment precises, però mostren la tendència general que els aranzels són perjudicials per a l’economia i per a la prosperitat”, va afirmar el comissari europeu d’Economia, Valdis Dombrovskis, en la roda de premsa posterior a la reunió informal de ministres del ram que es va celebrar a Varsòvia (Polònia).

Des de Washington, el president Trump va ser acusat per diversos legisladors demòcrates de manipular els mercats amb la treva aranzelària decretada per a gairebé tots els països, excepte la Xina, i que va provocar una pujada de les cotitzacions borsàries. Davant d’això, van demanar a la comissió del mercat de valors de la cambra alta que ho investigui.

Acord per exportar a la Xina cireres i porcí

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, i la titular de l’Administració General de Duanes de la Xina, Sun Meijun, van rubricar ahir dos nous protocols per exportar cireres i porcí al país asiàtic en el marc del viatge oficial que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Xina.

D’aquesta forma, el nou protocol de porcí permetrà ampliar la llista de productes autoritzats que s’exporten des d’Espanya. De fet, el primer producte estatal exportat a la Xina és la carn de porcí. El 2024 les exportacions d’aquest producte al país asiàtic van assolir els 571 milions d’euros, encara que presenta una tendència descendent des que el 2020 va aconseguir el seu màxim històric, i suposen el 31 per cent de les vendes d’Espanya a aquell país. Així mateix, el protocol serà vàlid per un període de 5 anys i es renovarà automàticament per períodes iguals i consecutius.

D’altra banda, el nou acord per a l’exportació de cireres suposa l’obertura d’aquest producte al país asiàtic.La Xina és el novè mercat en valor per a Espanya i tercer no comunitari després del Regne Unit i els EUA. El 2024 es van exportar al país asiàtic productes agroalimentaris per un valor de 1.864 milions d’euros. Unes dades que donen un saldo positiu a la balança comercial agroalimentària amb la Xina de 253 milions d’euros.

Els mercats mundials tornen al roig

La majoria dels mercats borsaris europeus van tancar ahir a la baixa davant les grans pujades de la jornada anterior. La borsa de Frankfurt va cedir un 0,92%, la de París un 0,30%, la de Milà un 0,73% i la de Madrid un 0,18%. La borsa de Londres, en canvi, va pujar un 0,64%. Les borses asiàtiques també van tancar en roig. Mentrestant, el mercat novaiorquès va obrir sense rumb fix amb lleugers vaivens.

Suport del Govern a les empreses catalanes

Les oficines de Comerç i Inversions de la Generalitat als Estats Units adaptaran el seu suport a les empreses catalanes als nous aranzels del Govern de Donald Trump en el marc del PlaResponem del Govern, segons va explicar el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, en una reunió telemàtica amb els directius de Comerç i Inversions de l’agència pública Acció als Estats Units.

La gran banca dels EUA adverteix de les turbulències

La banca dels Estats Units va alertar ahir sobre les “turbulències” i les “incerteses” que envolten l’economia del país al presentar els seus resultats trimestrals, una opinió en la qual van coincidir JPMorgan Chase, Wells Fargo i Black Rock. A més, davant d’això, el director executiu de JPMorgan, Jamie Dimon, va dir que el banc continua apostant per “mantenir un excés de capital i una àmplia liquiditat en aquest entorn”.