Pradas no va poder contactar amb Mazón durant una hora

El llistat de les comunicacions de l’exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat valenciana Salomé Pradas el dia de la dana –i que ha entregat a la jutge de Catarroja que instrueix la causa– revela que aquesta va parlar amb desenes de persones, com alcaldes i responsables d’emergències el dia de la tragèdia, incloses set trucades al president Carlos Mazón, tanmateix no va poder contactar amb ell durant una hora i quart, des de les 18.30 fins a les 19.43 hores, quan el barranc de Poio s’estava desbordant. Segons el registre, la primera vegada que els dos van parlar va ser a les 17.37 hores, quan el president va trucar a Pradas i van conversar dos minuts. Després va tornar a fer-ho en diverses ocasions fins a les 18.30. A partir d’allà consten dos trucades cancel·lades –a les 19.10 i a les 19.36 h– fins que van contactar a les 19.43 –48 segons– i també a les 20.10, un minut abans de l’enviament del missatge ES-Alert.

Després d’aquesta informació, Mazón es va defensar assegurant que el 29 d’octubre va parlar amb Pradas, “durant tot el dia” i que el temps que van estar sense comunicació va atendre trucades “de moltes persones”. En aquesta línia, va insistir que s’ha demostrat “perfectament que no només no estava ilocalitzat, sinó que estava perfectament comunicat amb tot aquell que em va voler trucar i amb tot aquell amb el qual vaig poder parlar”.

D’altra banda, la jutge va apuntar en una nova interlocutòria, en la qual rebutja investigar el Govern central, que la intenció d’atribuir-li responsabilitats en aquesta emergència “no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l’Administració autonòmica”. La magistrada reitera que la competència única i exclusiva en matèria de protecció civil i emergències era de la Generalitat valenciana i que “la incapacitat a la presa de decisions (s’ha al·legat falta d’experiència, de coneixement i es va delegar la responsabilitat en els tècnics entre altres elements exculpatoris) no pot suposar la recerca reiterada d’una normativa alternativa a l’aplicable”.