Sánchez rectifica Marlaska i imposa la rescissió del contracte de compra de bales a Israel

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha rectificat aquest dijous el seu ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, imposant la rescissió del contracte de compra de bales a una empresa israeliana per preservar la coalició amb Sumar i la coherència amb el discurs que ha vingut exhibint l’Executiu.

Just un dia després que el Consell de Ministres tramités dimarts el pla que permetrà arribar aquest any a un 2 % del PIB de la despesa en Defensa, va saltar la polèmica per l’adjudicació d’aquest contracte a l’empresa israeliana IMI Systems per a la compra d’alguna cosa més de 15 milions de bales per a la Guàrdia Civil per import de 6,6 milions d’euros.

Si Sumar, amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ja havia mostrat les seues objeccions a l’augment de la despesa en defensa, els partits que integren aquesta formació van sortir a l’uníson a criticar el contracte amb Israel quan hi havia un compromís de no fer-ho i hi va haver veus que fins i tot van advertir que es posava en risc la coalició.

Encara que des de Moncloa s’assegura que en cap moment no hi ha hagut perill de ruptura, Sánchez ha volgut aturar la crisi rectificant Marlaska, el departament del qual havia defensat seguir endavant amb el contracte perquè així ho havia aconsellat l’Advocacia de l’Estat ja que una rescissió podria comportar el pagament d’una indemnització.

Per interès general

Malgrat això, les dos parts del Govern central han fet públic gairebé alhora la decisió de rescindir de forma unilateral aquest contracte mentre denega a l’empresa adjudicatària el permís d’importació d’aquest material "per raons d’interès general". Tant l’Advocacia de l’Estat com els ministeris afectats ja estan estudiant la resposta a possibles reaccions legals i reclamacions a la rescissió d’aquest contracte que havia estat publicat tan sols hores abans al Butlletí Oficial de l’Estat.

Ambdues parts de la coalició asseguren que són fermament compromesos amb la causa palestina i amb la pau a l’Orient Mitjà i, per això, des del 7 d’octubre de 2023, dia dels atemptats de Hamàs a Israel, Espanya ni compra ni ven armament a les empreses israelianes i tampoc ho farà en el futur.

El mateix president del govern espanyol va garantir davant del ple del Congrés que des d’aquesta data no hi havia cap contracte amb empreses israelianes, i fonts de l’Executiu recalquen que amb la decisió d’aquest dijous es demostra la coherència davant d’aquest compromís alhora que es preserva la relació entre els socis.

Díaz s’atribueix la decisió

De forma gairebé immediata, Yolanda Díaz s’ha atribuït aconseguir la revocació del contracte recalcant que Espanya no pot comprar ni vendre armament a empreses israelianes i que el compromís amb els drets humans és inamovible. Ha revelat a més que va estar negociant personalment aquest dimecres amb el ministre de l’Interior i amb Presidència del govern.

Entre les veus més crítiques de Sumar estava Esquerra Unida (el seu portaveu al Congrés, Enrique Santiago, va arribar a plantejar la ruptura), i el seu coordinador federal, Antonio Maíllo, ha reivindicat també el paper que han jugat per evitar una "barbàrie". L’ala socialista del govern central assegura entendre la sensibilitat de Sumar amb aquest assumpte i la seua reacció després que dimarts s’aprovés un augment de despesa en defensa amb el que tampoc no estan d’acord. Un altre partit que es va oposar frontalment al contracte va ser Podem, que per boca del seu portaveu en el Congrés, Javier Sánchez, s’ha mostrat escèptic davant de la rescissió i ha demanat que se suspenguin tots els contractes en vigor amb Israel. El govern central ha garantit que tots els processos de compra que hi hagi oberts amb aquest país en matèria d’armament no s’executaran.

Contractes d’Interior i Defensa

Interior sí que manté un contracte per valor de 319.000 euros per a armilles antibales per a la Guàrdia Civil amb la mateixa empresa israeliana amb la qual l'Executiu ha rescindit el contracte. Segons fonts del departament de Marlaska, aquest contracte publicat en el BOE el passat d’abril per a les plaques de les armilles antibales, no es considera subjecte al compromís de no subscriure contractes de compravenda d’armes amb empreses israelianes ja que es tracta d’un material de protecció. Mentrestant, el Ministeri de Defensa ha assegurat a EFE que no compra armament ni munició a Israel, encara que manté dos programes amb tecnologia d’aquest país.

Davant de la polèmica, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, d’Esquerra Unida, ha demanat tant Interior com a Defensa que auditin tots els contractes que mantinguin amb Israel. Per la seua part, ERC, EH Bildu i BNG han sol·licitat la compareixença urgent de Marlaska al Congrés per explicar la compra d’armament a Israel.

En contra de la rescissió s’ha pronunciat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en recalcar, encara que l’empresa adjudicatària és privada i no pertany al Govern israelià, que els contractes entre "dos Estats democràtics" s’han de complir. Feijóo s’ha preguntat qui pagarà la rescissió, ha qualificat de "falsa disputa" les crítiques entre els socis del Govern i ha assenyalat que deixar sense efecte un contracte "per un problema personal" de Sánchez i per la inestabilitat política que genera "és propi d’un país d’altres latituds als països de la Unió Europea".