Els EUA i Ucraïna firmen un acord per a l’explotació conjunta de minerals

Els Estats Units i Ucraïna van firmar dimecres l’acord que permetrà l’explotació conjunta de minerals ucraïnesos, va indicar ahir en un comunicat el departament del Tresor nord-americà. Ucraïna compta amb 10.000 jaciments de terres rares amb 95 tipus de valuosos minerals

Segons les condicions de l’acord, el text firmat preveu la creació d’un fons d’inversions comú entre tots dos països sobre el qual les dos parts tindran la mateixa capacitat de decisió. A més, Ucraïna assegura que amb aquest acord es garanteixen les inversions per impulsar la seua reconstrucció i recuperació econòmica, i obre la porta que els EUA enviïn l’ajuda militar addicional que el president Donald Trump s’havia mostrat fins ara reticent a aprovar.

En versions anteriors del document, els EUA tenien l’última paraula sobre el funcionament del fons, al qual es destinaran el 50% dels beneficis que generi l’explotació futura dels recursos naturals ucraïnesos.

Segons Kíiv, una altra de les millores és que s’han exclòs de l’acord els projectes d’extracció de gas, petroli i altres matèries primeres com l’alumini que ja estan en marxa. Ucraïna es reserva així mateix la potestat de decidir quins jaciments es comencen a explotar per extreure els recursos que contribuiran al fons.

Estava previst que Trump i el mandatari ucraïnès, Volodímir Zelenski, ratifiquessin l’acord a finals de febrer a la Casa Blanca, però això es va ajornar a causa d’una forta discussió que tots dos líders van protagonitzar al Despatx Oval.

L’accés a minerals rars a Ucraïna era una exigència de Trump, com a manera de compensar els recursos que els Estats Units han destinat en els últims anys a donar suport al país europeu davant la invasió russa.

“Els EUA es comprometen a facilitar el final d’aquesta guerra cruel i insensata. Aquest acord demostra clarament a Rússia que Trump està compromès amb un procés de pau centrat en una Ucraïna lliure, sobirana i pròspera a llarg termini”, va dir el secretari del Tresor, Scott Bessent.

Per la seua part, l’expresident rus Dmitri Medvédev va assegurar que l’acord de minerals i terres rares firmat entre els EUA i Ucraïna, que va definir com “un país que desapareix”, significa que Kíiv haurà de pagar per l’assistència militar nord-americana amb les riqueses minerals del país.

D’altra banda, Zelenski va condemnar ahir un nou atac contra la ciutat d’Odessa, al sud d’Ucraïna, en el qual Rússia va fer servir 21 drons i va matar, segons les autoritats, dos persones, i va tornar a demanar sancions que forcin al Kremlin a un alto el foc.

Primers cessats per l’escàndol de les filtracions de seguretat als EUA

El president nord-americà, Donald Trump, va destituir ahir el seu assessor de Seguretat Nacional, Mike Waltz, i el seu adjunt, Alex Wong, segons van indicar els mitjans nord-americans.

El desencadenant va ser l’escàndol batejat com Signalgate, que va sortir a la llum després que Waltz inclogués, aparentment per error, l’editor en cap de la revista The Atlantic, Jeffrey Goldberg, en una sala de xat de l’aplicació Signal en la qual durant quatre dies diversos membres del gabinet van xatejar sobre els preparatius d’un atac militar efectuat al Iemen el 15 de març passat. En l’esmentat xat el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va acabar revelant informació sensible, incloent objectius, actius militars desplegats i, amb dos hores d’antelació, el cronograma d’un atac sobre rebels houthis, la qual cosa hauria pogut posar en perill militars nord-americans.El mateix Waltz va reconèixer l’error quan el cas va sortir a la llum: “Assumeixo tota la responsabilitat. Vaig crear el grup. És vergonyós. Arribarem al fons de l’assumpte”, va dir en declaracions a la cadena Fox News.