Salvador Giménez, bisbe de Lleida: “Té gravats al cor l’amor i la fraternitat”

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, va destacar ahir la trajectòria del nou pontífex, que havia estat designat cardenal pel papa Francesc fa només dos anys. Va remarcar que és de l’orde de Sant Agustí i que, per tant, “té gravat al cor una de les grans idees d’aquest sant: l’amor i la fraternitat entre tots”.

Va desgranar part del seu primer missatge des del balcó a la plaça de Sant Pere del Vaticà: “Ha parlat diverses vegades de la pau, que és una paraula que voldrà recollir del papa Francesc, de l’interès que tindrà per aconseguir-la, de demanar a Déu i a tots els homes que treballin per la pau i no per la guerra”.

Preguntat sobre la possibilitat que treballi en la mateixa línia que el pontificat de Francesc, el bisbe de Lleida va dir que “aventurar profecies és molt arriscat. Cada persona té una psicologia, té unes necessitats per anunciar i això ho veurem en els propers dies i setmanes”.

Va afegir que “el que és cert és que jo mirava al balcó (durant el discurs de Lleó XIV) i em feia l’efecte que era un papa de tota la vida. El rostre cala ràpidament en el cor de tots els catòlics”.

“Hem de fer tres coses amb el papa. La primera és resar per ell, perquè és el successor de Sant Pere, conserva el dipòsit de la fe, és una figura que treballa per la unitat de tota l’església i confirma en la fe tots els germans”, va voler destacar Giménez.

En aquesta línia, va considerar que la “gran visió” del nou pontífex serà “parlar de pau, d’unitat de l’Església, d’evangelització de Jesucrist al món sencer i, per descomptat, de conservar íntegre el patrimoni de la fe i dels costums que té l’Església”.

❘ ciutat del vaticà ❘ Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan ahir la fumata blanca anunciava al món que el conclave amb els 133 cardenals havia elegit el nou pontífex, el 267 de la història. El cardenal protodiaca, el francès Dominique Mamberti, va anunciar el nomenament amb el tradicional Habemus papam des del balcó de la basílica de Sant Pere. L’elegit és el cardenal Robert Francis Prevost, de 69 anys, i es farà dir Lleó XIV. És un missioner nascut als EUA, de mare d’origen espanyol i amb una llarga experiència al Perú, la nacionalitat del qual va adoptar. És molt proper al seu antecessor a la Santa Seu, Francesc, que va morir el 21 d’abril amb 88 anys. Va ser rebut amb joia i llàgrimes per les més de 150.000 persones que es van reunir a la plaça de Sant Pere. El mateix Lleó XIV no va poder contenir l’emoció i les llàgrimes quan va pronunciar un llarg discurs des del balcó de la basílica vaticana, en el qual va cridar a la pau i a una Església oberta a tothom, sobretot als que pateixen.

“Gràcies, papa Francesc”, va dir Prevost, que és considerat un reformador i progressista com ell. Afable, moderat i reservat, Prevost va ser una de les grans apostes de Francesc, que el va designar responsable dels bisbes de tot el món i de la seua comissió per a Llatinoamèrica. Aquest missioner de l’antic orde de Sant Agustí ha estat els últims anys un estret col·laborador de Francesc i va entrar al seu estil, discretament, en la llista de papables per a aquest conclave, com un outsiders enmig d’altres grans noms.

En el seu discurs, que va ser escrit, a diferència dels seus predecessors, va començar demanant “una pau desarmant, humil i perseverant que ve de Déu”. Lleó XIV va demanar “construir ponts amb el diàleg, amb la trobada, portant-nos a tots a ser un sol poble sempre en pau”, i va instar els cardenals, que el van elegir en la quarta votació, a “caminar al costat de vostès com una Església unida, buscant sempre la pau i la justícia buscant sempre treballar com a homes i dones fidels a Jesucrist, sense por d’anunciar l’Evangeli, a ser missioners”. “Hem de buscar junts ser una església missionera, una església que construeix ponts i el diàleg sempre oberts a rebre a tots, a tots aquells que necessiten la nostra caritat i la nostra presència”, va afegir.

Va dedicar unes paraules en espanyol en la seua primera aparició al món com a pontífex per recordar la seua “estimada” diòcesi de Chiclayo, al Perú.

L’elecció de Prevost va arribar després de quatre votacions, tres de celebrades ahir a la Capella Sixtina i la de dimecres a l’inici del conclave, i ho van anunciar al món amb la tradicional fumarada o fumata blanca des de la xemeneia.

Segons la normativa vaticana, per ser elegit papa són necessaris dos terços dels vots. En aquest cas els cardenals electors són 133, de forma que l’elegit necessita, com a mínim, 89 vots.

El papa Francesc va ser elegit el 2013 en la cinquena votació, Benet XVI a la quarta i Joan Pau II el 1978 a la vuitena. A l’últim segle, les eleccions més llargues van ser les de Pius XI el 1922, amb catorze escrutinis, i la de Joan XXIII el 1958 amb onze.

Reconeixement a la seua aposta pel diàleg

El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar ahir sentir-se molt “emocionat” i va afirmar que és un “gran honor” que el nou papa, el cardenal Robert Prevost, sigui nord-americà, el primer a ocupar aquest càrrec. Per la seua part, el president espanyol, Pedro Sánchez, va desitjar que el seu pontificat “contribueixi a enfortir el diàleg i la defensa dels drets humans en un món que necessita esperança i unitat”. En aquesta mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va expressar el seu desig que Lleó XIV ajudi l’Església a avançar i aconseguir “un món més just, més pròsper i en pau”. “Aquest és un moment d’alegria compartida per a tota la comunitat catòlica”, va afirmar a través de les seues xarxes socials. El cap de l’oposició, el popular Alberto Núñez Feijóo, també espera que el nou papa sigui “font d’unitat” davant dels “grans desafiament que afronta el món”. “Avui assumeix una gran responsabilitat”, va afirmar. Des de la Comissió Europea, la presidenta, Ursula von der Leyen, li va demanar que promogui “la pau, la dignitat humana i la comprensió mútua entre les nacions”. En una declaració al costat del president del Consell Europeu, António Costa, va recordar que “milions d’europeus s’inspiren diàriament” en el “compromís permanent” de l’Església amb aquests preceptes.