Polònia elegeix en un nou pols entre Tusk i l’euroescepticisme

Els ciutadans polonesos són cridats a les urnes per elegir avui qui ocuparà la Presidència del país durant els propers cinc anys, en una jornada que tornarà a estar marcada pel pols que fa anys que fan l’actual primer ministre, Donald Tusk, i l’euroescepticisme que representa el partit Llei i Justícia (PiS).

L’actual president, Andrzej Duda, aliat del PiS, no pot presentar-se a la reelecció a l’haver cobert el límit màxim de dos mandats, per la qual cosa 13 candidats es disputen la seua cadira. Es tracta d’un càrrec amb poc pes polític, però amb capacitat per facilitar o entorpir la tasca del Govern.

Els sondejos situen com a favorit qui va ser segon als comicis del 2020, l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, tot i que lluny del 50% que necessitaria per resoldre l’elecció a la primera volta. Les enquestes el situen sobre el 30%, després que la seua candidatura hagi perdut manxa durant la campanya. Una victòria de Trzaskowski facilitaria el dia a dia polític per a Tusk, que des del seu retorn al Govern el 2023 s’ha vist obligat a conviure amb un president rival que no ha dubtat a torpedinar les iniciatives legislatives de l’Executiu.

Unes eleccions marcades per l’auge de la ultradreta

Els romanesos decideixen avui el seu futur, en unes eleccions presidencials marcades per les divisions polítiques amb l’auge de la ultradreta, la desil·lusió amb els partits majoritaris, la corrupció i falta de transparència, i una suposada ingerència estrangera que va posar en dubte els anul·lats comicis del 2024. El resultat influirà no només en la governabilitat, sinó també en la cohesió del flanc oriental de la UE, on són tants els aliats de Moscou com els aspirants al bloc comunitari.

■ Portugal acudeix també avui a les urnes, i per tercera ocasió en tres anys, sota l’ombra una altra vegada de la ingovernabilitat, ja que les enquestes no preveuen importants canvis respecte a les passades eleccions anticipades, convocades després de no superar el primer ministre conservador Luís Montenegro una moció de confiança sobre un possible conflicte d’interessos entorn dels seus negocis familiars. Així, a l’última enquesta publicada aquesta setmana, la coalició de Montenegro –Aliança Democràtica (AD)– continua al capdavant amb una intenció de vot del 32 per cent, una xifra superior a la de l’any passat i que va propiciar una fràgil governabilitat la qual depenia de l’abstenció dels socialistes de Pedro Nuno Santos per poder tirar endavant el seu programa electoral.