Amnistia | Les claus de la sentència del Tribunal Constitucional

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que avala la pràctica totalitat de la llei d'amnistia també considera que l'amnistia d'actes terroristes que no vulnerin greument els drets humans no vulnera ni la Constitució ni la legislació europea. A més, també veu legal deixar sense efecte les ordres de detenció si estan emeses per delictes amnistiats. En l'última versió del text de 205 pàgines aprovat per 6 vots a 4, a la qual ha tingut accés l'ACN, el TC assegura que la Constitució no prohibeix explícitament l'amnistia i, per tant, la veu constitucional. A més, assumeix els arguments del govern espanyol en assegurar que la llei és excepcional, té interès general i contribueix a la reconciliació social després del 'procés'.

La sentència diu que l'esment que la llei fa per amnistiar certs fets considerats terroristes, en concret els que no vulneren greument els drets humans, és constitucional, perquè justament "s'harmonitza la descripció" d'aquests fets a la descripció de terrorisme que en fa la directiva europea sobre la matèria.

Sobre les ordres de detenció, tant estatals com europees, el TC cita jurisprudència europea per assegurar que deixar sense efecte les ordres no vulnera el dret europeu sempre que el delicte estigui amnistiat.

Tanmateix, la sentència sí que estima tres dels punts recorreguts: demanar incloure els qui es van manifestar en contra del 'procés', limitar l'àmbit temporal d'aplicació de novembre del 2011 al novembre del 2023 i obligar que el Tribunal de Comptes escolti les acusacions populars abans d'arxivar les seves causes.

En concret el TC modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. "El Tribunal entén que aquesta extensió projecta la mesura cap al futur de manera incompatible amb la naturalesa mateixa de l'amnistia, que s'ha de referir a fets passats", apunten.

La tercera modificació de pes fa referència a l'arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes (TdC). La llei d'amnistia estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades, com la Generalitat de Catalunya. Els magistrats afegeixen a aquest grup també les acusacions populars personades perquè hi donin el seu parer.

"El silenci no pot interpretar-se com una prohibició"

En canvi es rebutja la tesi segons la qual la Constitució prohibeix l'amnistia com a institució jurídica pel sol fet de no contenir una "habilitació expressa" a aprovar-ne. "El silenci constitucional no pot interpretar-se com una prohibició d'aquesta institució. Tot allò que no està constitucionalment vetat queda, en principi, dins de l'àmbit de decisió del legislador, sense que sigui exigible una habilitació constitucional expressa a les Corts Generals que, en virtut del principi democràtic, ocupen una posició central en l'ordenament jurídic", apunta el TC.

El tribunal admet que fins ara només havia estudiat una possible amnistia en processos transicionals, com les del 1976 i 1977. En aquest sentit, diu que una amnistia ha de tenir un caràcter excepcional i només pot ser justificada per raons de justícia i s'ha d'aplicar de forma raonable i amb límits. Així, assegura que l'amnistia no està expressament prohibida per la Constitució del 1978, encara que tampoc la menciona expressament. De fet, diu que el fet que la legislació no prevegi que una iniciativa legislativa popular pugui impulsar l'amnistia, no vol dir que estigui prohibida.

També diu que la relació entre indult i amnistia és "qualitativa" no pas quantitativa, diu, ja que el que diferencia aquests dos instruments legals no és el nombre d'afectats sinó la manera d'abordar el perdó o oblit penal. De fet, el TC diu que les Corts poden aprovar una llei d'amnistia sempre que respecti la Constitució. També diu que el fet que es rebutgessin esmenes a favor de l'amnistia en la mateixa Constitució, no vol dir que el text constitucional la prohibeixi, sinó que és una decisió per raons sistemàtiques.

Pel que fa a la prohibició dels indults generals que fa la mateixa Carta Magna, el tribunal indica que d'aquest precepte no se'n pot suposar una prohibició de les amnisties. "Mentre que l'indult és una prerrogativa de l'executiu referida a condemnes individuals, l'amnistia només pot ser acordada mitjançant una llei aprovada per les Corts Generals, té un caràcter general, i comporta exceptuar amb caràcter retroactiu l'aplicació de normes punitives", recorden. "En l'atorgament d'una amnistia, el Parlament no està reemplaçant els tribunals en la determinació de la culpabilitat, sinó que estableix que, per motius extrajurídics, s'extingeix la responsabilitat punitiva que pugui derivar-se de la comissió de determinats il·lícits comesos en el passat", concreten.

Segons destaca el tribunal, la sentència considera que la llei impugnada pel PP respon a una finalitat "legítima, explícita i raonable". La resposta del TC agrega que correspon al legislador apreciar les circumstàncies que justifiquen l'atorgament de l'amnistia, sense que aquest òrgan el pugui substituir en aquesta tasca.

Nega que sigui una "autoamnistia"

La sentència del TC també desestima l'al·legació del PP afirmant que la llei d'amnistia és realment una "autoamnistia" per l'executiu espanyol. De fet, la sentència afegeix que el recurs d'inconstitucionalitat no és "la via adequada" per determinar si els membres del govern espanyol seran beneficiaris de la llei. "Una llei debatuda i aprovada pel parlament d'un estat democràtic de dret que preveu l'extinció de la responsabilitat penal per mitjà d'una amnistia no pot qualificar-se com una autoamnistia, pròpia de sistemes polítics autoritaris o d'Estats en transició, dictades o autoritzades per aquells que es beneficien d'aquesta immunitat", argumenten. Per això, no vol entrar a valorar els motius d'aprovació de la llei, sinó només el seu contingut.

Paral·lelament, el tribunal rebutja que la llei persegueixi "censurar o reprovar" el poder judicial ja que, a parer seu, no conté cap disposició que impliqui un judici valoratiu sobre l'actuació dels òrgans judicials en les causes del procés independentista. "La sentència, en definitiva, referma la vigència de la seva doctrina sobre els límits de la potestat legislativa en un estat de dret, concloent que l'amnistia no està prohibida per la Constitució i que la seva adopció, quan respon a una situació excepcional i a una finalitat legítima d'interès públic, pot resultar admissible des del punt de vista constitucional", conclou el TC. Aquesta finalitat, diu la sentència, és buscar millorar la convivència i la cohesió social després del 'procés' català.

La sentència també considera que el PP no ha presentat arguments sòlids que demostrin que la llei impedeix la reparació de danys, i record que la responsabilitat civil per danys no queda extingida.

Sobre el procediment legislatiu per aprovar la llei, el PP deia que s'hauria d'haver aprovat amb majoria reforçada, com recomanava la Comissió de Venècia, però el tribunal conclou que es va aprovar segons la legislació espanyola i el reglament de les Corts. També veu legal que es tramités com una proposició de llei presentada pel PSOE amb el govern de l'Estat en funcions.

Sentència previsible i basada en jurisprudència

Josep Lluís Martí, professor de Filosofia del Dret de la UPF, ha valorat la sentència a l'ACN, i ha dit que va en el sentit que ja es preveia. Considera conforme amb jurisprudència anterior que tot el que no prohibeix explícitament la Constitució dona marge al legislatiu per legislar-ho.

Pel que fa a la malversació, ha recordat que no s'ha abordat a fons en aquest recurs perquè el PP no la va impugnar, però la majoria progressista dels magistrats consideren que no es vulnera la legalitat ja que tot i no ser gaire concreta tampoc vulnera en general ni el codi penal ni la Constitució. Justament, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont podria ser un dels majors beneficiaris de l'amnistia, i en concret pel delicte de malversació, però Martí recorda que encara depèn del recurs d'empara al TC i després l'hauria d'amnistiar el Tribunal Suprem, que pot dilatar l'assumpte portant-lo al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.