Trump amenaça de fer “pagar el doble” a Espanya per la plantada de Sánchez a l’OTAN

Els líders de l’OTAN van acordar ahir en la cimera de la Haia elevar al 5 per cent del seu Producte Interior Brut (PIB) la despesa en defensa per a l’any 2035 amb la discrepància d’Espanya, que malgrat donar suport a aquest objectiu considera que n’hi haurà prou amb invertir un percentatge més baix, concretament el 2,1 per cent que el president del Govern central, Pedro Sánchez, va assegurar diumenge que havia acordat amb l’Aliança Atlàntica.

La declaració, recolzada pels 32 aliats reafirma el “compromís infrangible amb la defensa col·lectiva davant les “profundes amenaces i desafiaments a la seguretat, en particular l’amenaça a llarg termini que representa Rússia per a la seguretat euroatlàntica i l’amenaça persistent del terrorisme”, per la qual cosa marca un nou objectiu de despesa en deu anys que s’eleva al 5% (un 3,5% per a despesa militar pura i un 1,5% per a despesa relacionada), des de l’actual 2% en vigor.

Per arribar a la nova meta de despesa, els aliats s’han compromès a presentar plans anuals que mostrin “un camí creïble i progressiu cap aquest objectiu” –per al que computarà l’ajuda militar atorgada a Ucraïna–, i l’evolució es revisarà el 2029.

En la roda de premsa a l’acabar la cimera, Sánchez va insistir que Espanya podrà seguir el seu propi camí sobirà d’inversió i mantindrà una despesa “sostingut” total del 2,1% sobre el PIB, malgrat que el document final firmat pels líders recull el compromís d’arribar al 5% l’any 2035.

Malgrat que durant la cimera diversos estats van criticar la posició d’Espanya, assenyalant que no hi ha excepcions dins de l’OTAN i tots han de respectar aquest horitzó de despesa en defensa, Sánchez va manifestar que només s’ha compromès amb assolir els compromisos de capacitats militars que exigeix l’Aliança, però en cap cas amb un percentatge de PIB concret. La postura espanyola va exacerbar el president dels EUA, Donald Trump, qui va assegurar que negociarà “directament” amb Madrid un acord comercial i que li farà “pagar el doble” per compensar aquesta situació. “Ho faré jo mateix. Pagaran. Així pagaran més”, va dir Trump després de la cimera de l’OTAN.

Poc abans de la cimera, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va redoblar els atacs contra Espanya assegurant que la seua posició suposa un “problema” per a l’OTAN, postura que va atribuir a “problemes interns” de Sánchez.

Des d’Espanya, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va proclamar que Espanya “és sobirana” i no “admet amenaces de ningú” després de l’amenaça del líder nord-americà.

Per la seua part, el PP va difondre un dur comunicat en el qual arremet contra el president dels EUA per les seues amenaces. És més, el PP va equiparar Trump amb Sánchez a l’assegurar que el partit liderat per Alberto Núñez Feijóo no està “ni amb el president que menteix ni amb el que amenaça”.

n El Govern de l’Iran va confirmar ahir que les instal·lacions nuclears atacades pels EUA i Israel en el marc del conflicte iniciat el 13 de juny per l’Exèrcit israelià van resultar “greument danyades”, un dia després que entrés en vigor un acord d’alto el foc per posar fi a dotze dies de combats.

n Els presidents dels EUA i d’Ucraïna, Donald Trump i Volodímir Zelenski, respectivament, van mantenir a la Haia una reunió sobre les perspectives d’alto el foc i d’una sortida diplomàtica a l’actual conflicte amb Rússia. Mentrestant, les autoritats de Rússia van anunciar nous avenços en la seua ofensiva a la província ucraïnesa de Donetsk, situada a l’est del país, amb la presa d’una altra localitat. D’altra banda, el president rus, Vladímir Putin, no acudirà a la cimera del grup BRICS que se celebrarà al Brasil el 6 i 7 de juliol per temor de ser arrestat per l’ordre de la Cort Penal Internacional per crims de guerra a Ucraïna.